Posts etiquetados ‘Reputació’

ferran adriaFerran Adrià va ser el convidat d’honor de l’acte de graduació dels 1.800 alumnes que van acabar el passat mes de juny els màsters i postgraus de l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra i la Barcelona School of Management. Un padrí d’excepció per a la promoció 2013, entre la quals m’hi trobo després d’haver acabat el Master de Direcció de Comunicació. Un auditori ple de gom a gom per escoltar al mestre dels mestres de la cuina, el gran xef mundial, la marca de més valor i més preuada de Catalunya i Espanya internacionalment.

Ferran Adrià ens va parlar, amb aquell to i aquella vocalització tan seua -i difícil d’entendre de vegades-, sobre els seus inicis al Bulli i sobre quina va ser per ell la clau del seu èxit: la recepta de la felicitat. Es tracta -va dir- de ser creatiu, creure amb allò que fas, treballar moltes hores, no rendir-se i tenir confiança, ser ambiciós però humil a la vegada, innovar sense por, sentir-se lliure sempre i, finalment, compartir el coneixement. Això es el que va venir ell a fer. Compartir coneixements amb un discurs entre il·lustre però desendreçat, irònic i/o seriós, improvitzat i mil vegades repetit, d’índole inclassificable… així és Ferran Adrià. Un geni o un xalat que assegura que el més important és ser feliç i que encara li resulta difícil compendre com un cuiner pot tenir més rellevància mediàtica que un científic. O perquè els periodistes s’interessen més pel Neymar que per l’investigador de la formiga vermella. ‘Que cadascú esculli els seus ingredients i elabori la seva recepta de la felicitat’, ens va aconsellar.

Així es mostra Ferran Adrià… d’una banda sorprès dels molts reconeixements del seu èxit però sense perdre oportunitat de seguir explotant la gallina dels ous d’ors: el Bulli. Ara convertit en el Bulli Cooking Progress: La Bulli Foundation, la Bullipèdia, el bullibooks, la bullifototeca, la fundació Alicia, la càtedra ferran adrià…

Avui Ferran Adrià cuina uns altres ingredients: comunicació, marca, tecnologia, marketing, coneixement, internet…  El seu repte ara és endreçar el coneixement culinari de manera creativa, fiable i eficient, però sobretot útil, usable i públic, perquè arribi a tothom. Amb la Bullipèdia com a plat estrella vol presentar una nova manera de degustar el coneixement i transmetre la informació a través d’ internet i les noves tecnologies. A mig camí entre Google y la web semàntica. Mireu:

‘Es pot fer des de Barcelona, clar que sí. No tot allò que és innovació i tecnologia ens ha d’arribar dels Estats Units’. Assegura que algunes coses, però, si que les hem d’aprendre dels americans. Com per exemple, la inversió en investigació per part del sector privat. Ell hi aposta fermament i encara li sobra temps per a conferències aquí, a Nova York i al Japó. Portades, entrevistes, televisions i aparicions a Masterchef. Meetings, reunions i preparar algun plat amb el seu germà al Tickets. I el cert és que ho explica tot d’aquella forma tan plana i natural que, de vegades fins i tot, t’oblides que al darrera hi ha un gran pla de marketing i comunicació.

Galeria d’Imatges

IDEC7 IDEC6 IDEC4  IDEC3 IDEC2 IDEC

IDEC5recull diplomes comunicacióIDEC1ferran adria

Anuncios

Les xerrades, conferpeixera fishbowlències, ponències, cursos, events… continuen essent un mètode important de comunicació i relacions públiques de les empreses. Amb elles, aconsegueixen apropar-se al públic i als mitjans, obtenir major visibilitat i notorietat. Però també és cert que no hi ha pitjor imatge que la d’una sala o auditori buit per manca d’interès del públic. I aquesta és sempre la por d’aquells que ens dediquem a organitzar events corporatius. Avui, t’has de garantir un tema d’actualitat, un ponent mediàtic o plantejar una proposta ben interessant perque ja no valen ni les trucades o invitacions, ni els esmorzars gratuïts i ni tan sols els regalets, a excepció de si és l’últim Ipad perquè llavors segurament hi haurà cops de colze.

Em refereixo que malgrat que la proposta sigui interessant, les possibilitats que esdevingui un éxit són poques degut a la quantitat d’events que s’organitzen cada dia, al fet que avui hi ha molta informació a la xarxa que pots aconseguir quan ho necessites i, a més, hi són les dificultats per conciliar feina, estudis, familia, amics, horaris i ciutats…

Per tant, si organitzes un event fés que sigui interessant: el tema, el lloc, els convidats i també el format. Aquesta setmana vaig descobrir un nou format de xerrada força interessant de la mà de l’agència Runroom, que celebra els seus 10 anys de vida dedicant-se al marketing digital. La xerrada no era online, sinó presencial amb un sistema anomenat fishbowl que us explicaré tot seguit.

Es situen quatre o cinc cadires o taburets en forma de semicercle al davant de l’auditori. Aquesta és la peixera (fishbowl). La resta de cadires estan al davant per al públic assistent. Fins aquí tot normal. Els ponents arrenquen la xerrada asseguts als taburets de la peixera però sempre es queda un seient lliure. El moderador presenta el tema i els participants comencen a discutir. El públic escolta. Però arribat un moment -informa el moderador- que s’obre la peixera i qualsevol persona del públic pot unir-se a la peixera i participar en el debat. Quan això passa, un dels ponents ha de sortir i deixar la cadira lliure. D’aquesta manera, el debat continua i els participants sovint entren i surten de la peixera convertint-se en un ponent més de la jornada, ampliant la participació i per tant la visió i les perspectives del debat, democratitzant la discussió i reduint les diferències entre ponents i públic assistent.

Aquestes dues raons han fet el fishbowl molt popular en reunions de grups participatius i conferències com l’Open Space Technology o pel Research Center for Leadership in Action de la Universitat de Nova York on cada quatre mesos, s’organitza un esmorzar amb funcionaris públics de diferent nivell de la ciutat i, fent ús d’aquesta metedologia, debaten iniciatives per posar en marxa a la ciutat.

Jo, si esteu pensant a organitzar algun tipus d’event o conferència, us encoratjo a provar-ho. Es cert que costa arrencar però si el públic participa, fa que tot plegat sigui més dinàmic, interessant i participatiu. El resultat és un diàleg endreçat i amè enlloc dels tradicionals monòleg unidireccionals. I si a l’acte hi afegeixes un hashtag #, et garanteixes a la vegada un segon debat a la xarxa.

ser invisible a la xarxaSi en algun sector és important la presència a internet i les xarxes socials, aquest és sense cap dubte el sector turístic. Avui l’ús generalitzat d’internet en el procés d’informació i decisió per part del clients potencials i la gran credibilitat de l’opinió d’altres usuaris fa que un territori o una marca turística no pugui ser aliena al món 2.0 perquè és evident que la decisió final -a l’hora de visitar una ciutat, d’escollir un hotel i un restaurant- es veurà influida per la valoració a la xarxa (tripadvisor, toprural, booking, blogs, xarxes socials….).

Per tant, el primer que ens hem de preguntar és: sóc visible, apareixo a la xarxa i quina imatge s’està projectant dels meus productes o serveis?

Avui compartiré amb vosaltres algunes reflexions de Rafel Gonzàlez de Vivential Value, una empresa especialitzada en l’estudi i millora dels serveis turístics. Segons Rafel Gonzàlez i basant-se en el darrer estudi sobre l’Index de la reputació online del sector de la Restauració a Espanya, el sector segueix sense aprofitar el potencial competitiu de l’opinió dels clients a internet. Quins són els principals problemes?

1- La invisibilitat. Ningú parla de mi.
2- La inestabilitat. No sempre es correspon l’opinió dels usuaris amb la meva identitat.
3- La insatisfacció. Que es diu de mi. Pesa més la valoració positiva o la negativa.

I com gestionem tot aquesta informació sobre nosaltres? Doncs malament. En primer lloc perquè en la majoria de les ocasions som invisibles. I la invisibilitat és la clau per no atraure ni un sol client. Vivential Value va fer al 2010 un estudi sobre les marques turístiques de Catalunya a la web 2.0. I el resultat , que us asseguro que no haurà canviat tant i tant, era que hi havia un important volum de contingut generat pels usuaris dins de fòrums de viatges (més de 30.000) com a blogs de viatges(més de 11.000) amb una important concentració de converses sobre Barcelona (el 75%) i la invisibilitat de moltes Marques Turístiques. Es el cas de les Terres de l’Ebre (un escandalós 0,22%).

invisibilitat2

Ser visible no significa tenir una página web. Significa participar en la conversa. Si no estàs a l’aguait i no participes, pots perdre moltes oportunitats. Us posaré un exemple. Imagineus dues parelles de Barcelona que volen visitar Tortosa i es pregunten (a la xarxa) si amb un dia n’hi ha prou per conèixer la ciutat. Si els actors implicats no participen en la conversa, s’arrisquen a les experiències mantingudes pels usuaris.

Imaginem que la resposta de l’usuari sigui aquesta:
‘Si, i tant, els diumenges estan molts serveis tancats i amb un dia ben invertit pots veure la Catedral, el Castell de la Suda i passejar pel nucli antic (si teniu sort trobareu els Reials Col·legis oberts). Es pot fer tot caminant’.
Resultat: les dues parelles baixen amb tren, per aprofitar bé el dia es porten o es mengen un entrepà ràpid i no hi passen la nit.

Ara imaginem que intervenim en la conversa i oferim aquesta resposta:
‘Tortosa té molts espais interessants a visitar com la Catedral, el Parador, el Museu, el seu nucli antic i els Reials Col·legis (una joia del Renaixentisme català), així com el Mercat Municipal, un edifici de Joan Torras i Guardiola, conegut com l’Eiffel Català. Els dissabtes hi bull l’ambient de mercat amb les parades de fruites i verdures, el peix i marisc del delta de l’Ebre i les tradicionals bacallaneries. Per cert, si us arribeu fins a Tortosa no us podeu perdre una visita al parc natural del Delta de l’Ebre i gaudir d’un dels seus deliciosos arrossos i la caiguda del sol a la Punta del Fangar, ple de dunes i un bonic far solitari. Si us va més la muntanya, a menys de 30 minuts en cotxe hi teniu el Parc Natural dels Ports amb gran quantitat de rutes per caminar i paratges sorprenents’.
Resultat: les dues parelles decideixen invertir tot un cap de setmana i això significa que reservaran un parell de nits d’hotel, esmorzaran a cafeteries, menjaran a restaurants i faran consum local.

Per tant, defensar la reputació online d’una marca o territori és una responsabilitat compartida (hotels, restaurants, ajuntaments, oficines de turisme, parcs naturals, etc.). Hem de tenir molt clar com i en quines converses és important participar (localitzar on es parla no només de nosaltres sinó del territori) perquè si gestionem aquesta reputació a internet i participem i generem continguts podrem convertir les amenaces en oportunitats i aconseguir la visibilitat necessaria i la corresponent resposta dels clients potencials.