Posts etiquetados ‘publicidad’

social crm2Ja no n’hi ha prou a tenir xarxes socials, a interactuar amb l’usuari, a sumar comunitats… per no perdre ni una sola oportunitat de negoci, el que cal a tota empresa (sigui gran o petita) és un Social CRM o el que és el mateix un Customer Relationship Management, és a dir, eines que et permeten gestionar fàcilment la relació amb els usuaris a internet, conèixer quan, com, on i perquè parlen de la teva marca i, el més important, donar la resposta adequada i segmentada (per no dir individualitzada) als teus clients.

El Social CRM apareix no sols per facilitar la redacció i programació de posts als Community Managers o per monitoritzar les dades i millorar l’escolta activa. La clau de tot CRM, sigui per xarxes socials o no, és la possibilitat de conèixer al detall al teu usuari/client, saber a quines xarxes socials té presència, el grau d’interacció amb la marca, l’opinió, el rang de satisfacció… una eina essencial si pretenem anar més enllà de la promoció i publicitat del negoci a través de les xarxes. Ja no es tracta aquí de tenir presència, ni tan sols una gran comunitat de fans… sinó de tenir el coneixement del mercat: detectar i analitzar canvis de comportament, saber com millorar el engagement, disposar d’una visió global de les xarxes i, per tant, d’una capacitat analítica per descobrir tendències i traure-hi conclusions. En definitiva, allò que cal per tal de poder dissenyar una bon estratègia de ventes.

I és que des que aparegué la primera definició de Paul Greenberg, el Social CRM no deixa d’estar en boca de tots els que treballen les Xarxes, el Marketing i les Ventes. I és que, en definitiva, de què serveixen el reports amb número de fans, RTs, Me gustas…  si no integrem dades i fem un anàlisi multisectorial?

social crm

social crm

Anuncios

periodisme-comunicacióEl post d’avui està dedicat a les relacions tant difícils com necessàries entre les Relacions Públiques i els periodistes i/o bloguers. Una relació que es troba sempre penjant d’aquell fil delicat que sosté tot amor passional: el fil que separa la feina i l’amistat, la professionalitat i l’interès, la franquesa i la utilitat, la confiança i la traïció, l’ètica i l’ego personal… I ho faig després d’haver vist un capítol de Scandal (sèrie de televisió que us recomano) on les relacions entre periodistes i caps de comunicació polítics són tan apassionants que et poden produir un infart.

El que m’ha fet pensar que la comunicació forma part d’un negoci a tots dos bàndols: els caps de comunicació d’empreses, institucions, partits polítics, etc… l’objectiu dels quals es fer arribar les seves accions i les seves versions al bàndol dels mitjans de comunicació per influir en les idees i les percepcions de la ciutadania; i els periodistes i bloguers que busquen ser els primers a aconseguir informació interessant i novedosa capaç d’obrir portades a diaris o blogs i cridar l’atenció dels ciutadans i les seves visites al quiosc o la web que facin sostenible el seu negoci.

L’interès és doble i difícilment avui funcionen un sense l’altre. De fet, en moltes ocasions els gabinets de premsa i comunicació els dirigeixen experimentats periodistes que coneixen a la perfecció no sols als companys periodistes sinó les maneres, les necessitats i les rutines de treball dels mitjans de comunicació. Res ha canviat amb les noves tecnologies més enllà de la diversificació i la rapidesa amb que avui s’ha de treballar a un bàndol i a l’altre.

Però hi ha certes regles i certes límits que mai no es poden trencar ni creuar si volem mantenir l’essencial en totes dues professions: la confiança i la credibilitat. Per això, enumero aquí regles bàsiques que tota persona que es vulgui dedicat a la comunicació ha de saber, tan si és a un costat com a l’altre.

1- No mentir mai. Es millor reconèixer que no pots parlar que negar o mentir sobre un fet. L’honestitat és una regla bàsica per tot tipus de relació però especialment per aquesta.

2- Reciprocitat. Si acceptes un favor, recorda que l’hauràs de tornar.

3- Relació personal. Un cafè, un dinar, una copa… Has de conèixer personalment les persones amb qui treballes, tenir empatia i fer un trucada també per temes personals (una felicitació, un condol, etc.).

4- Exclusives. Són necessàries, ofereixen visibilitat a un costat i reconeixements a l’altre.

5- Tolerància. Ni els periodistes són experts en tot, ni els caps de comunicació tenen sempre tota la informació. S’ha de ser tolerant amb les errades.

6- Possibilitat d’arribar a acords. Tots dos bàndols tenen una feina i uns objectius. Una relació estable i duradera només és possible si hi ha possibilitats d’arribar a acords en certs moments.

7- Coherència. Com en tota relació, la coherència és el que et graranteix que la confiança i la credibilitat es mantingui intacta.

8. Persuació. És el gran pes que decanta la balança de la relació cap un costat o cap a l’altre. Si la resta de punts existeixen, qui domini millor l’art de la persuació (sigui per fer les preguntes oportunes o per donar les respostes més apropiades) serà qui portarà els pantalons de la relació.

Però això que no us preocupi massa, passa a totes les famílies.

ferran adriaFerran Adrià va ser el convidat d’honor de l’acte de graduació dels 1.800 alumnes que van acabar el passat mes de juny els màsters i postgraus de l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra i la Barcelona School of Management. Un padrí d’excepció per a la promoció 2013, entre la quals m’hi trobo després d’haver acabat el Master de Direcció de Comunicació. Un auditori ple de gom a gom per escoltar al mestre dels mestres de la cuina, el gran xef mundial, la marca de més valor i més preuada de Catalunya i Espanya internacionalment.

Ferran Adrià ens va parlar, amb aquell to i aquella vocalització tan seua -i difícil d’entendre de vegades-, sobre els seus inicis al Bulli i sobre quina va ser per ell la clau del seu èxit: la recepta de la felicitat. Es tracta -va dir- de ser creatiu, creure amb allò que fas, treballar moltes hores, no rendir-se i tenir confiança, ser ambiciós però humil a la vegada, innovar sense por, sentir-se lliure sempre i, finalment, compartir el coneixement. Això es el que va venir ell a fer. Compartir coneixements amb un discurs entre il·lustre però desendreçat, irònic i/o seriós, improvitzat i mil vegades repetit, d’índole inclassificable… així és Ferran Adrià. Un geni o un xalat que assegura que el més important és ser feliç i que encara li resulta difícil compendre com un cuiner pot tenir més rellevància mediàtica que un científic. O perquè els periodistes s’interessen més pel Neymar que per l’investigador de la formiga vermella. ‘Que cadascú esculli els seus ingredients i elabori la seva recepta de la felicitat’, ens va aconsellar.

Així es mostra Ferran Adrià… d’una banda sorprès dels molts reconeixements del seu èxit però sense perdre oportunitat de seguir explotant la gallina dels ous d’ors: el Bulli. Ara convertit en el Bulli Cooking Progress: La Bulli Foundation, la Bullipèdia, el bullibooks, la bullifototeca, la fundació Alicia, la càtedra ferran adrià…

Avui Ferran Adrià cuina uns altres ingredients: comunicació, marca, tecnologia, marketing, coneixement, internet…  El seu repte ara és endreçar el coneixement culinari de manera creativa, fiable i eficient, però sobretot útil, usable i públic, perquè arribi a tothom. Amb la Bullipèdia com a plat estrella vol presentar una nova manera de degustar el coneixement i transmetre la informació a través d’ internet i les noves tecnologies. A mig camí entre Google y la web semàntica. Mireu:

‘Es pot fer des de Barcelona, clar que sí. No tot allò que és innovació i tecnologia ens ha d’arribar dels Estats Units’. Assegura que algunes coses, però, si que les hem d’aprendre dels americans. Com per exemple, la inversió en investigació per part del sector privat. Ell hi aposta fermament i encara li sobra temps per a conferències aquí, a Nova York i al Japó. Portades, entrevistes, televisions i aparicions a Masterchef. Meetings, reunions i preparar algun plat amb el seu germà al Tickets. I el cert és que ho explica tot d’aquella forma tan plana i natural que, de vegades fins i tot, t’oblides que al darrera hi ha un gran pla de marketing i comunicació.

Galeria d’Imatges

IDEC7 IDEC6 IDEC4  IDEC3 IDEC2 IDEC

IDEC5recull diplomes comunicacióIDEC1ferran adria

Les xerrades, conferpeixera fishbowlències, ponències, cursos, events… continuen essent un mètode important de comunicació i relacions públiques de les empreses. Amb elles, aconsegueixen apropar-se al públic i als mitjans, obtenir major visibilitat i notorietat. Però també és cert que no hi ha pitjor imatge que la d’una sala o auditori buit per manca d’interès del públic. I aquesta és sempre la por d’aquells que ens dediquem a organitzar events corporatius. Avui, t’has de garantir un tema d’actualitat, un ponent mediàtic o plantejar una proposta ben interessant perque ja no valen ni les trucades o invitacions, ni els esmorzars gratuïts i ni tan sols els regalets, a excepció de si és l’últim Ipad perquè llavors segurament hi haurà cops de colze.

Em refereixo que malgrat que la proposta sigui interessant, les possibilitats que esdevingui un éxit són poques degut a la quantitat d’events que s’organitzen cada dia, al fet que avui hi ha molta informació a la xarxa que pots aconseguir quan ho necessites i, a més, hi són les dificultats per conciliar feina, estudis, familia, amics, horaris i ciutats…

Per tant, si organitzes un event fés que sigui interessant: el tema, el lloc, els convidats i també el format. Aquesta setmana vaig descobrir un nou format de xerrada força interessant de la mà de l’agència Runroom, que celebra els seus 10 anys de vida dedicant-se al marketing digital. La xerrada no era online, sinó presencial amb un sistema anomenat fishbowl que us explicaré tot seguit.

Es situen quatre o cinc cadires o taburets en forma de semicercle al davant de l’auditori. Aquesta és la peixera (fishbowl). La resta de cadires estan al davant per al públic assistent. Fins aquí tot normal. Els ponents arrenquen la xerrada asseguts als taburets de la peixera però sempre es queda un seient lliure. El moderador presenta el tema i els participants comencen a discutir. El públic escolta. Però arribat un moment -informa el moderador- que s’obre la peixera i qualsevol persona del públic pot unir-se a la peixera i participar en el debat. Quan això passa, un dels ponents ha de sortir i deixar la cadira lliure. D’aquesta manera, el debat continua i els participants sovint entren i surten de la peixera convertint-se en un ponent més de la jornada, ampliant la participació i per tant la visió i les perspectives del debat, democratitzant la discussió i reduint les diferències entre ponents i públic assistent.

Aquestes dues raons han fet el fishbowl molt popular en reunions de grups participatius i conferències com l’Open Space Technology o pel Research Center for Leadership in Action de la Universitat de Nova York on cada quatre mesos, s’organitza un esmorzar amb funcionaris públics de diferent nivell de la ciutat i, fent ús d’aquesta metedologia, debaten iniciatives per posar en marxa a la ciutat.

Jo, si esteu pensant a organitzar algun tipus d’event o conferència, us encoratjo a provar-ho. Es cert que costa arrencar però si el públic participa, fa que tot plegat sigui més dinàmic, interessant i participatiu. El resultat és un diàleg endreçat i amè enlloc dels tradicionals monòleg unidireccionals. I si a l’acte hi afegeixes un hashtag #, et garanteixes a la vegada un segon debat a la xarxa.

 

Podeu veure el vídeo aquí: Prescindibles
 

Aquest curtmetratge de Joan Alvàrez Lladós ha estat presentat a l’11 edició del festival de curtmetratges Jameson Notodofilms. (On, sigui dit de passada, podeu veure gratuïtament una gran quantitat de curts i petites produccions de gran qualitat)

La barrera entre la publicitat tradicional i l’entreteniment amb campanyes transmedia, la interactivitat en línia, episodis de marca, iniciatives virals, formats de televisió o cinema s’ha convertit en la darrera obsessió dels departaments de marqueting i comunicació. Una publicitat de marca que genera continguts interessants i atractius per un públic cansat dels tradicionals anuncis a la ràdio i la televisió i que, gràcies a internet, consumeix només allò que vol, evitant de forma intel·ligent els mil i un formats publicitaris.

Produir el que el públic vol veure, siguin sèries, curtmetratges, viatges a l’estratosfera… garanteix el seu consum i, sigui de passada, el branding, la visibilitat de la marca, la notorietat enfront la resta i, el més esperat, el consum final. Si a més aconsegueixes conectar amb el públic i vincular els valors de marca al producte… segur que triomfes. Aquest festival de curtmetratges de Jameson nés un exemple. A tot això, us encoratjo a remirar-vos el vídeo i descobrir que darrera de les finestres del despaxt de l’empresa és possible, en un moment donat, veure-hi clarament el nom d’una altra marca: Casualitat? Product Placement? Patrocini? Ho deixo al vostre judici.
Per donar suport a aquest video i el seu autor, visiteu Prescindibles
 

Que el Nadal és una època propícia per llençar videos publicitaris amb una estratègia clarament viral és evident i ho demostra la gran quantitat de propostes que dia a dia rebem i descobrim aquests dies a través de les xarxes i d’internet. Fins i tot se’n fan ressò els diaris, ràdios i televisions… Però no tots els videos aconsegueixen l’efecte viralitat de la mateixa manera: qualitat, enginy, originalitat, simpatia, humor, sexe, mimetismes, còpies burdes, gràcies sense gràcia…

Jo m’he permès el luxe de definir-ne tres com ‘el bueno, el feo i el malo’ d’acord amb els meus criteris personas. I us encoratjo a vosaltres a presentar-me les vostres propostes per aconseguir entre tots un bon recull que ens permeti divertir-nos aquests Nadals ja que auguro que encara ens queda molt per veure. Aquí van:

-EL BUENO. Camprofrio s’està especialitzant en oferir-nos uns vídeos emotius que aconsegueixen ràpidament ser TT i multicompartits a les xarxes i no només pel gran nombre de personalitats conegudes que hi participen sinó també pel missatge, el contingut i les formes. Un nou encert!

– EL FEO. És una de les applicacions mòbils més descarregades d’aquests Nadals: el Gancgam Santa Booth que et permet posar una foto de la teva cara i ballar el Gancgam Style a ritme de nadala. Disculpeu que jo no me l’hagi descarregat…

-EL MALO. Sense cap dubte, l’anunci de la Funerària López és el clar exemple del mal gust però tot i així ja compta amb més de 319.000 visites a You Tube. Sense comentaris.

Freixenet-maite ruizEnguany sigui per la crisi sigui pel que sigui, Freixenet ha decidit que el video publicitari del cava d’aquests Nadals no sigui protagonitzat per grans estrelles ni famosos sinó que ha optat per la participació ciutadana, qui els han enviat uns 2.000 videos amb raons per brindar amb cava Freixenet. Alguns pensaran que ha perdut el glamour i l’interès que any rere any despertava saber qui seria el protagonista de l’esperat anunci, però suposo que la marca s’ha adonat també que el vertader consumidor del seu producte no està en les altes esferes i ha apostat per incentivar el consum entre la gent més corrent amb l’objectiu que aquests Nadals, malgrat tot, trobem tots una raó per fer almenys un ‘brindis’.

Campanya Freixenet 2012

Maite Ruiz-periodismeHola a tots i totes. Després d’aquest parèntesi vacacional, reprenc avui l’activitat al meu blog. Us podria parlar de moltes coses: de com m’ha sorprès Barcelona a l’estiu, de les aigües d’Eivissa i Formentera, del bon menjar i la fresqueta de Galícia… però no ho faré. Perquè si avui reprenc l’actualització del meu blog, no és per casualitat. Avui arrenca a Barcelona la Social Media Week. Pels qui no ho conegueu, la Social Media Week és un event que va néixer a Nova York fa uns tres anys a fi d’analitzar la força i repercussió de les Xarxes Socials -especialment en el món econòmic- i que a hores d’ara ja es realitza en moltes altres ciutats com Berlin, Bogotà, Chicago, Glasgow, Hong Kong, Londres, Los Angeles, Sao Paulo, Seul, Shangai, Turin i Vancouver.

Barcelona se suma a la llista per primer cop i amb una gran espectació per part d’organitzadors, investigadors, universitats, programadors, comunicadors i emprenedors. Des d’avui i fins al dia 28, hi haurà ponències,xerrades, taules rodones, cursos de formació, networking… entorn a tot allò que té a veure amb internet, les xarxes socials, la comunicació i el marketing 2.0, les noves tendències del món digital en els diferents sectors: marques, jocs i entreteniment, aplicacions mòbils, publicitat, periodisme, cinema, televisió, etc.

Sens dubte una gran oportunitat per aprendre, debatre, absorvir noves propostes i idees i no perdre fil de cap on avancem en matèria de noves tecnologies i el poder de la comunicació online. Jo us deixo aquí l’enllaç de la programació pels qui estigueu interessats: programació del Social Media Week Barcelona. El cert és que ja queden molt poques places lliures però sàpigueu que dia a dia, us aniré relatant i explicant les meves experiències a l’event i també que ho podeu seguir via twitter #SMWBCN i RealTime o Lifetime, fet que us permetrà saber el què s’està comentant en cada moment i també participar.

En fi, s’han acabat les vacances. I el nou curs arrenca, com veieu,  amb molta força. No us despegueu de les pantalles (ordinadors, notebooks, tablets, telèfons, el que sigui…) perquè això no s’atura…