Archivos de la categoría ‘Televisió’

 

Podeu veure el vídeo aquí: Prescindibles
 

Aquest curtmetratge de Joan Alvàrez Lladós ha estat presentat a l’11 edició del festival de curtmetratges Jameson Notodofilms. (On, sigui dit de passada, podeu veure gratuïtament una gran quantitat de curts i petites produccions de gran qualitat)

La barrera entre la publicitat tradicional i l’entreteniment amb campanyes transmedia, la interactivitat en línia, episodis de marca, iniciatives virals, formats de televisió o cinema s’ha convertit en la darrera obsessió dels departaments de marqueting i comunicació. Una publicitat de marca que genera continguts interessants i atractius per un públic cansat dels tradicionals anuncis a la ràdio i la televisió i que, gràcies a internet, consumeix només allò que vol, evitant de forma intel·ligent els mil i un formats publicitaris.

Produir el que el públic vol veure, siguin sèries, curtmetratges, viatges a l’estratosfera… garanteix el seu consum i, sigui de passada, el branding, la visibilitat de la marca, la notorietat enfront la resta i, el més esperat, el consum final. Si a més aconsegueixes conectar amb el públic i vincular els valors de marca al producte… segur que triomfes. Aquest festival de curtmetratges de Jameson nés un exemple. A tot això, us encoratjo a remirar-vos el vídeo i descobrir que darrera de les finestres del despaxt de l’empresa és possible, en un moment donat, veure-hi clarament el nom d’una altra marca: Casualitat? Product Placement? Patrocini? Ho deixo al vostre judici.
Per donar suport a aquest video i el seu autor, visiteu Prescindibles
 

Freixenet-maite ruizEnguany sigui per la crisi sigui pel que sigui, Freixenet ha decidit que el video publicitari del cava d’aquests Nadals no sigui protagonitzat per grans estrelles ni famosos sinó que ha optat per la participació ciutadana, qui els han enviat uns 2.000 videos amb raons per brindar amb cava Freixenet. Alguns pensaran que ha perdut el glamour i l’interès que any rere any despertava saber qui seria el protagonista de l’esperat anunci, però suposo que la marca s’ha adonat també que el vertader consumidor del seu producte no està en les altes esferes i ha apostat per incentivar el consum entre la gent més corrent amb l’objectiu que aquests Nadals, malgrat tot, trobem tots una raó per fer almenys un ‘brindis’.

Campanya Freixenet 2012

crisi-periodisme-maite ruizJa tenim els primers resultats de 2012 pel que fa al mercat publicitari als mitjans de comunicació i, com era d’esperar, no són gens optimistes sinó tot el contrari: el 2012 encara serà pitjor per als mitjans i per al periodisme.

Els diaris han perdut al voltant d’un 25 per cent d’ingressos, la televisió un 35 per cent i els únics que creixen, tot i que menys del que esperaven, són els mitjans digitals. Tot i així el creixement del 6,4 per cent a internet no compensa, ni de lluny, les pèrdues. Les previsions per a la resta de l’any encara empitjoren i els periodistes tremolem davant l’esperada nova allau d’acomiadaments.

Totes les dades i reflexions al respecte ens les ofereix Juan Valera al seu blog. Periodistes d’arreu… això és el que,  si no reaccionem i es produeix un canvi radical en el model de negoci, ens depara el futur.

Qui s’ha venut el món? es preguntava Nirvana… també jo.

Que el gremi perilanube-periodisme digital-maiteruizodístic arriba tard al món de la comunicació digital ja ho hem comentat en d’altres ocasions. Cert és que ningú podia imaginar-se que internet, els blogs i les xarxes socials podien crear un nou model de comunicació seriós i seguit per les masses capaç de fer la competència als grans mitjans del periodisme convencional (Premsa, ràdio i TV) i el poder dels grans grups editorials. Quan això va començar a passar, alguns es van mostrar reticents,  incrèduls i fins i tot negaven la realitat i s’estroncaven encara més en el món offline criticant i desprestigiant el que el món online pot aportar ben gestionat.

Cert és també que alguns mitjans s’han deixat portar pel tsunami que ha generat internet, però sobretot la tecnologia mòbil: smartphones, tablets, Ipads, etc. Però en general, els mitjans de comunicació han rebutjat la comunicació digital a través de blogs, xarxes socials o fòrums de participació i ho han vist més com una competència deslleial que com noves oportunitats i espais per trobar-se i dialogar amb els seus públics. La intenció dels mitjans convencionals o offline, fins ara, ha estat sobretot captar nous lectors, oients i espectadors, a més de fidelitzar-ne els que ja tenia utilitzant el fenòmen de les xarxes socials com una eina de màrqueting, és a dir, per posicionar els seus formats, publicitar-los i atreure i fidelitzar el nombre més gran d’usuaris possible.

Tot això, però, comença a canviar i ja era hora. En breu sortirà la versió espanyola de The Huffington Post, que dirigirà -amb molt encert- Montserrat Domínguez i ahir… sorpresa, La 2 de TVE estrenava ‘La Nube‘, un nou programa que dirigit per Toni Garrido ens parla amb normalitat i amb serietat de la societat d’internet i els canvis de l’era digital. Però no d’una manera científica o dissenyada per a frikis, no. D’una manera seriosa, periodísticament rigorosa, amb convidats interessants com el creador de tuenti, Zaryn Dentzel, o la pròpia Montserrat Dominguez o el cineasta egipci Basel Ramsis, qui va difondre per internet les revoltes de la primavera àrab. I els bloggers de Microsiervos  que porten ja molts anys oferint informació a través de la xarxa i son un dels blogs amb més èxit d’Espanya.

‘La Nube’ promet. Ahir va tenir una gran acollida a Twitter i va ser un del TT de la nit (#lanube) i seguia sent-ho aquest matí, amb un important seguiment també per la web amb streaming  i a les xarxes socials el que permet actualitzar continguts i obrir-lo a la participació. Que li manca fluïdesa i més interactuació, sí… però crec que va ser un bon inici.

Als periodistes no ens pot fer por el món digital, només haurem d’adaptar-nos a noves maneres de fer. I com va dir Montserrat Domínguez: ‘els periodistes estem per dirigir el tràfic de la xarxa‘. Per donar-li sentit, criteri i interès.

En fi, que com diu Alaska:  Ven, sube a esta nube, yo te estaré esperando… i tu?

 

Cafè Starbuks-blog periodismeNo sóc fan dels seus cafès (tot i que m’ha tret d’algun ‘apuro’ durant algun viatge on el cafè és escàs per un addicta com jo (diguem-li Marroc, Jordània, Xina, Thailandia o Cambodja…), però reconec que la cadena Starbucks Corporation sap crear bons i atratius ambients no sols als seus establiments, sinó amb les seves campanyes publicitàries. Aquesta és la nova campanya animada de Starbucks, qui sempre sorprèn perque sap innovar, perquè ho fa excel·lentment bé tant a nivell de marketing offline com online. De moment la campanya és per a Irlanda i Anglaterra, confiem que arribi també aquí. Per cert, sabies que el nom Starbuck va ser inspirat per un personatge de la novel·la Moby Dick.