Archivos de la categoría ‘Tecnologia’

social crm2Ja no n’hi ha prou a tenir xarxes socials, a interactuar amb l’usuari, a sumar comunitats… per no perdre ni una sola oportunitat de negoci, el que cal a tota empresa (sigui gran o petita) és un Social CRM o el que és el mateix un Customer Relationship Management, és a dir, eines que et permeten gestionar fàcilment la relació amb els usuaris a internet, conèixer quan, com, on i perquè parlen de la teva marca i, el més important, donar la resposta adequada i segmentada (per no dir individualitzada) als teus clients.

El Social CRM apareix no sols per facilitar la redacció i programació de posts als Community Managers o per monitoritzar les dades i millorar l’escolta activa. La clau de tot CRM, sigui per xarxes socials o no, és la possibilitat de conèixer al detall al teu usuari/client, saber a quines xarxes socials té presència, el grau d’interacció amb la marca, l’opinió, el rang de satisfacció… una eina essencial si pretenem anar més enllà de la promoció i publicitat del negoci a través de les xarxes. Ja no es tracta aquí de tenir presència, ni tan sols una gran comunitat de fans… sinó de tenir el coneixement del mercat: detectar i analitzar canvis de comportament, saber com millorar el engagement, disposar d’una visió global de les xarxes i, per tant, d’una capacitat analítica per descobrir tendències i traure-hi conclusions. En definitiva, allò que cal per tal de poder dissenyar una bon estratègia de ventes.

I és que des que aparegué la primera definició de Paul Greenberg, el Social CRM no deixa d’estar en boca de tots els que treballen les Xarxes, el Marketing i les Ventes. I és que, en definitiva, de què serveixen el reports amb número de fans, RTs, Me gustas…  si no integrem dades i fem un anàlisi multisectorial?

social crm

social crm

Anuncios

futur comunicació digitalNo hi ha dubte. Aquest proper any 2014 serà l’any de la plena digitalització empresarial. Es cert que moltes empreses ja fa uns anys que han apostat per la comunicació digital: una web responsive i amb una bona estratègia de keywords i posicionament, un blog corporatiu amb informació útil i de valor per l’usuari, blogs amb la veu dels directius, amb opinió i atenció al client, xarxes socials a dojo amb diferents objectius…. però també és cert que poques d’aquestes empreses s’ho han pres, de veritat, seriosament, tant pel que fa a la importància del món digital com el canvi que ha comportat tant pel que fa a la comunicació com la relació amb el client.

La majoria són digitals perquè els temps diuen que ho han de ser i les dades estadístiques i econòmiques ho corroboren a final de mes. Però pocs han entès encara el canvi relacional que això comporta i comportarà encara més en el futur. El 2014 serà l’era de la ciutadania digital. La connectivitat mòbil creixerà i els que encara avui s’empenyen en considerar la web i les xarxes socials canals de comunicació convencionals amb els clients s’adonaran que les regles han canviat i que ser digital és quelcom més que estar present a internet i tenir cinc canals de xarxes socials. El repte serà definir l’ús que en fem i el com ho fem.

Si el 2013 ha estat l’any del marketing digital, el 2014 serà l’any de les relacions públiques digitals, això vol dir, relació amb el client i intel·ligència emocional. A l’igual que va passar en el món offline, la publicitat, les xarxes socials, els concursos, les ofertes o el ‘jo sóc el que més bo o el millor’ anirà perdent credibilitat i els usuaris s’aniran fent immunes a les estratègies del marquèting online i exigiran més creativitat i sinceritat, és a dir, continguts creíbles i sincers. Hi ha qui parla de marqueting mix per unir i integrar estratègies, events i continguts on i off line. Però sigui com sigui, el que sembla evident és que el que cal treballar és -com ho ha estat sempre- el discurs, els intangibles, la percepció, el valor de marca. I això és, sobretot, comunicació i construcció de marca.

La publicitat es convertirà en contingut, el valors seran les dades, l’estratègia serà escollir una bona xarxa pel teu producte, la fidelització passarà per la cocreació o la coemoció amb l’usuari i a l’èxit s’arribarà per la via de l’ètica. No serà fàcil el canvi, especialment per les grans empreses.

Amb tot, el que sembla evident és que tot plegat aquest 2014 passarà per:

1- Major creació de continguts. Ja sabeu el que es diu: Content is the King.

2- Més continguts audiovisuals. Hi ha qui parla del micro-video d’entre 10 i 15 segons.

3- Integració mòbil. Tot el que es faci serà per poder ser consumit des d’un dispositiu mòbil.

4- La Social TV. No es tracgta de tenir internet a la televisió sinó de convertir la televisió en quelcom de consum social.

5- Segmentació i retargeting. I és que quin sentit té oferir un contingut, marca o producte a algú que no en té cap interès.

Un any de reptes i sobretot de canvis i novetats constants ja que el món digital avança a gran velocitat…. no diré a velocitat de la llum però sí, de la fibra òptica.

 

Que el periodisme va de cap a caiguda, que perd audiència, lectors, compradors i publicitat a cada minut és quelcom que hem comentat molts cops en aquest blog. Cap on anem? Ningú ho sap encara però jo avui vull destacar dos projectes que em semblen que són el futur de la professió. Es cert que hem parlat molts cops de la importància dels continguts de qualitat per poder diferenciar-nos i destacar per sobre de la gran massa d’informació que trobem ‘gratis’ a la xarxa. Però si als continguts de qualitat, li afegim la innovació amb el format, la presentació diferenciada i l’aposta pels mitjans digitals, jo penso que l’èxit està garantit.

Això és el que va fer ahir el diari ARA per celebrar el seu tercer aniversari. Una proposta de diari interactiu que et presenta els continguts de manera diferent, amena, visual, interactiva, amb valor afegit. Una web interactiva per resumir el més destacat del que ha publicat l’ARA durant l’últim any. Una mostra que els continguts no són efímers i que es poden recuperar i posar en valor amb l’ajuda de les noves tecnologies.

ara-periodisme-3 anys

I un segon projecte interessant ens el presenta El País amb un reportatge a l’estil de Snow Fall (que va publicar The New York Times) sobre els desnonaments a Espanya: En la Calle. Un reportatge humà en profunditat amb un format innovador que fa que els continguts siguin encara més rellevants. Reportatges increíbles que podrien ser llibres, documentals, pel·lícules… i que posen de relleu una manera diferent de fer i presentar els continguts periodístics.

El Pais-periodisme

Periodisme pur en estat de reinvenció i amb una aposta, per fi, ferma pels nous formats més enllà del paper. Què en penseu?

ferran adriaFerran Adrià va ser el convidat d’honor de l’acte de graduació dels 1.800 alumnes que van acabar el passat mes de juny els màsters i postgraus de l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra i la Barcelona School of Management. Un padrí d’excepció per a la promoció 2013, entre la quals m’hi trobo després d’haver acabat el Master de Direcció de Comunicació. Un auditori ple de gom a gom per escoltar al mestre dels mestres de la cuina, el gran xef mundial, la marca de més valor i més preuada de Catalunya i Espanya internacionalment.

Ferran Adrià ens va parlar, amb aquell to i aquella vocalització tan seua -i difícil d’entendre de vegades-, sobre els seus inicis al Bulli i sobre quina va ser per ell la clau del seu èxit: la recepta de la felicitat. Es tracta -va dir- de ser creatiu, creure amb allò que fas, treballar moltes hores, no rendir-se i tenir confiança, ser ambiciós però humil a la vegada, innovar sense por, sentir-se lliure sempre i, finalment, compartir el coneixement. Això es el que va venir ell a fer. Compartir coneixements amb un discurs entre il·lustre però desendreçat, irònic i/o seriós, improvitzat i mil vegades repetit, d’índole inclassificable… així és Ferran Adrià. Un geni o un xalat que assegura que el més important és ser feliç i que encara li resulta difícil compendre com un cuiner pot tenir més rellevància mediàtica que un científic. O perquè els periodistes s’interessen més pel Neymar que per l’investigador de la formiga vermella. ‘Que cadascú esculli els seus ingredients i elabori la seva recepta de la felicitat’, ens va aconsellar.

Així es mostra Ferran Adrià… d’una banda sorprès dels molts reconeixements del seu èxit però sense perdre oportunitat de seguir explotant la gallina dels ous d’ors: el Bulli. Ara convertit en el Bulli Cooking Progress: La Bulli Foundation, la Bullipèdia, el bullibooks, la bullifototeca, la fundació Alicia, la càtedra ferran adrià…

Avui Ferran Adrià cuina uns altres ingredients: comunicació, marca, tecnologia, marketing, coneixement, internet…  El seu repte ara és endreçar el coneixement culinari de manera creativa, fiable i eficient, però sobretot útil, usable i públic, perquè arribi a tothom. Amb la Bullipèdia com a plat estrella vol presentar una nova manera de degustar el coneixement i transmetre la informació a través d’ internet i les noves tecnologies. A mig camí entre Google y la web semàntica. Mireu:

‘Es pot fer des de Barcelona, clar que sí. No tot allò que és innovació i tecnologia ens ha d’arribar dels Estats Units’. Assegura que algunes coses, però, si que les hem d’aprendre dels americans. Com per exemple, la inversió en investigació per part del sector privat. Ell hi aposta fermament i encara li sobra temps per a conferències aquí, a Nova York i al Japó. Portades, entrevistes, televisions i aparicions a Masterchef. Meetings, reunions i preparar algun plat amb el seu germà al Tickets. I el cert és que ho explica tot d’aquella forma tan plana i natural que, de vegades fins i tot, t’oblides que al darrera hi ha un gran pla de marketing i comunicació.

Galeria d’Imatges

IDEC7 IDEC6 IDEC4  IDEC3 IDEC2 IDEC

IDEC5recull diplomes comunicacióIDEC1ferran adria

M’TED-idees que val la pena difondreha alegrat veure com La 2 de TVE ha inclòs a la seva graella un programa que, donat el seu èxit internacional als Estats Units i a tot el món a través de la xarxa, ja trigava a arribar a casa nostra. Sota el concepte de Bones Idees TED s’emetran 13 capítols (ja s’han emès cinc) inspirats en les TED Talks. Pels qui no ho coneixeu, TED  (Technology, Entertainment, Design) és una organització sense ànim de lucre dedicada a compartir idees que com li ells diuen: ‘ideas worth spreading‘ (val la pena difondre).  Es pot parlar de tot: ciència, art i disseny, política, educació, cultura, negocis, tecnologia i es desenvolupa en un format d’entreteniment: amb miniconferències de 20 minuts en un escenari i retransmeses online perquè arribin a tot el món. Els ponents no poden rebre cap remuneració econòmica i han de presentar les seves idees de la manera més innovadora i atractiva. Entre els conferenciants hi hagut l’expresident dels Estats Units, Bill Clinton, diversos Premis Nobel com James D. Watson, Murray Gell-Mann, i Al Gore (diuen que va idear el seu documental Una veritat incòmoda a partir de la seva ponència a TED); el cofundador de Microsoft, Bill Gates, els fundadors de Google,  Sergey Brin i Larry Page, però també persones més desconegudes però alhora igual d’interessants o exitoses, tot i que a un altre nivell.

Hi ha més de 1.400 TED Talks disponibles a Youtube, traduïdes a 90 idiomes i de descàrrega gratuïta des de l’any 2005. Els resultats són espectaculars perquè compten ja amb més de 1.000 milions de visualitzacions. I és que el secret està d’una banda en el contingut: són xerrades inspiradores, apassionants, didàctiques, engrescadores i que afavoreixen el coneixement compartit a través de les xarxes socials (Youtube, Facebook, Twitter). Un exemple de com els bons continguts poden atreure les masses i el bon ús d’internet pot crear cultura i coneixement més enllà de qualsevol frontera o idioma.

TVE ha arribat a un acord amb TED per crear un versió espanyola televisiva amb una selecció d’algunes de les millors TED Talks i a través d’elles descobrir-nos que hi ha ciutadans aquí també capaços de transformar i millorar la nostra societat i, el més important, estimular-nos a tots a participar en la construcció del futur. Un estímul que ens fa falta a tots. No us ho perdeu!

Ah! S’emet els diumenges a les tres de la tarda i els dimarts a les dotze i quart de la nit per La 2. Però també els podeu veure a la web.

I com que no puc evitar-ho, aquí us deixo un enllaç amb cinc TED Talks sobre periodisme: TED TALKS

Big DataJa fa temps que se’n parla però a casa nostra encara és allò desconegut, que ens queda llunyà i que deixem per més endavant… I es que quan encara estem assimiliant i adaptant-mos al nou entorn 2.0, els canvis que ha provocat internet i les noves tecnologies, la gran quantitat d’informació generada a la xarxa, la irrupció de l’usuari al món de la comunicació… Quan encara no som capaços ni els que ens dediquem a aquest món de conèixer i processar totes les eines de gestió de continguts, xarxes socials i sistemes de mètrica i anàlisi de les dades que ens ofereix Facebook (Insights) o Google (Analytics) o la gran quantitat de programes que proliferen (Rafian6, Tweetstats, Social Bro, Trendistic, BlogPulse, SocialMention, Welovroi, Simply Mesuared, Ubervu, Adwords, Klout, etc, etc…) Resulta que ara el futur és el Big Data. I què és exactament el Big Data?

La Wikipèdia ens diu que Big Data és en el sector de tecnologies de la informació i la comunicació una referència als sistemes que manipulen grans conjunts de dades (o data sets). Però la importància real del Big Data rau en el tractament i la capacitat d’anàlisi que et genera dels enormes repositoris de dades existents, inimaginablement grandiosos i tan desproporcionats que resulta imposible de tractar i analitzar sense aquest nou sistema. I és que cada dia tenim més contingut a la xarxa procedent de págines web, blogs, bases de dades, aplicacions, directoris d’imatge i video, xarxes socials, apps, dispositius móbils… Certament és una bogeria que fa por. I el cert és també que ni les empreses ni els periodistes estem preparats. Ens ofeguem amb tanta informació en xarxa i ens sentim incapaços de rentabilitzar correctament i amb rapidesa el temps que dediquem a la cerca d’informació i anàlisi de dades.

Big data ofereix una manera efectiva de fer aquesta feina i el més important un millor retorn de la inversió en valuoses dades, convertibles en exclusius reportatges de dades o, en el cas empresarial, en oportunitats comercials. Us recomano l’informe McKinsey sobre Big Data que explica l’oportunitat de negoci que pot generar.

Però el Big data requereix moltes habilitats noves. Estem parlant de tecnologies avançades i noves plataformes amb grans volums de dades, noves tècniques, processaments paral·lels, anàlisis visuals, un canvi de mentalitat en l’estructura operativa d’una empresa o mitjà de comunicació, dedicar-hi temps i equips, inversió… I això resulta difícil d’entendre avui dia aquí, quan per molts és encara desconegut el món de l’analítica web y de les xarxes socials, quan tenim por a la interacció i que parlin de nosaltres, quan pensem que no ser a internet o tancar els perfils socials és evitar les crítiques. Por a un canvi de paradigma que ja no depèn de nosaltres, que s’ha produït i que no sols és imparable sinó que està evolucionant a velocitat de la llum. De fet, als Estats Units es considera una de les tendències més importants en creixement i amb futur i possiblitats de negoci.

Així que atents al futur i al Gran Big Data. Aviat no sentirem parlar d’una altra cosa.

Big Data. Datos infográficos

Infografia sobre Big Data

logo GoogleQue internet no és gratis crec que a hores d’ara ja tots en som conscients. Es cert que hem avançat i molt en la filosofia de programari lliure i de compartir continguts. Però res és gratis, cada programa que utilitzem, cada xarxa social a la que ens inscribim, cada aplicació o joc que ens baixem i ens registrem… ens cobren. No diners, no. Quelcom molt més valuós: Informació, les nostres dades personals, que immediatament són traslladades a una base de dades que es posa a la venda de les agències, les marques comercials o tot aquell qui ho requereixi i pagui per elles.

El rey del negoci a internet és, sens dubte, Google qui fa de les nostres dades i les nostres visites el seu model de negoci. Google és la pàgina més visitada d’internet, el Goliat de la comunicació. La compañía californiana Google va obtenir un benefici net de 10.737 milions de dólars al 2012, un 10 per cent més que l’any anterior. En total va ingressar 50.175 milions de dólars mitjançant la venta de publicitat per interessos, o el que també s’anomena publicitat contextual (segons l’històric de navegació).

Mai en la història un mitjà de comunicació ha obtingut un marge de benefici tan elevat.

Google et facilita la recerca de continguts (en base als seus criteris) però els continguts, és clar, són d’altres: d’empreses, companyies, particulars, bloguers i sobretot de mitjans de comunicació. Diuen que vuit de cada 10 continguts que circulen per internet procedeixen de la premsa. Per això no és d’extranyar que donat el moment de crisi que viu tot el sector editorial avui dia s’hagi declarat la guerra al gran Google. Premsa vs Google. L’Associació d’Editors de Diaris Espanyols (AEDE) li exigeix a Google que pagui un cànon per enllaçar els seus contiguts i beneficiar-se d’ells per fer negoci en el camp de la publicitat. Es l’inici d’una lluita que portarà cua, com ja està fent en d’altres païssos però que de guanyar-la podria ser l’inici de la recuperació del model de negoci dels mitjans de comunicació basat, com ha de ser, en els continguts de qualitat per atraure lectors, públicitat i al gran Google.

20130328-121345.jpg Si alguna cosa tenim en comú les persones, les marques, el petit comerciant o el gran empresari, els partits polítics, les institucions públiques i privades, museus, organitzacions…. és la necessitat de comunicar-nos, d’explicar qui som i el què fem, de crear una comunitat d’amics o persones amb afinitats comunes al nostre entorn, de conversar amb elles, d’identificar-nos amb uns valors o amb uns altres. De conversar.
I com ens comuniquem les persones? Quin ha estat des de sempre l’èxit de tota bona comunicació? Les històries. Les persones sempre hem utilitzat les històries per comunicar-nos, per parlar, per estar connectats els uns amb els altres. Però no es tracta només de tenir una bona història. Aquesta s’ha de saber explicar, difondre, i fer-la arribar al nostre públic, que avui ja no està només llegint diaris al bar o assegut al voltant de la televisió. La comunicació avui més que mai ha de ser transmedia, multicanal i el missatge ha de ser el propi de cada canal, adaptable, distribuïble i coherent. Però si encara no n’esteu convençuts, mireus aquest vídeo que explica molt clarament com funciona avui la comunicació, la viralitat dels continguts i la necessitat d’una estratègia integral per ser un cas d’èxit. Segur que ho enteneu.