Archivos de la categoría ‘publicitat’

futur comunicació digitalNo hi ha dubte. Aquest proper any 2014 serà l’any de la plena digitalització empresarial. Es cert que moltes empreses ja fa uns anys que han apostat per la comunicació digital: una web responsive i amb una bona estratègia de keywords i posicionament, un blog corporatiu amb informació útil i de valor per l’usuari, blogs amb la veu dels directius, amb opinió i atenció al client, xarxes socials a dojo amb diferents objectius…. però també és cert que poques d’aquestes empreses s’ho han pres, de veritat, seriosament, tant pel que fa a la importància del món digital com el canvi que ha comportat tant pel que fa a la comunicació com la relació amb el client.

La majoria són digitals perquè els temps diuen que ho han de ser i les dades estadístiques i econòmiques ho corroboren a final de mes. Però pocs han entès encara el canvi relacional que això comporta i comportarà encara més en el futur. El 2014 serà l’era de la ciutadania digital. La connectivitat mòbil creixerà i els que encara avui s’empenyen en considerar la web i les xarxes socials canals de comunicació convencionals amb els clients s’adonaran que les regles han canviat i que ser digital és quelcom més que estar present a internet i tenir cinc canals de xarxes socials. El repte serà definir l’ús que en fem i el com ho fem.

Si el 2013 ha estat l’any del marketing digital, el 2014 serà l’any de les relacions públiques digitals, això vol dir, relació amb el client i intel·ligència emocional. A l’igual que va passar en el món offline, la publicitat, les xarxes socials, els concursos, les ofertes o el ‘jo sóc el que més bo o el millor’ anirà perdent credibilitat i els usuaris s’aniran fent immunes a les estratègies del marquèting online i exigiran més creativitat i sinceritat, és a dir, continguts creíbles i sincers. Hi ha qui parla de marqueting mix per unir i integrar estratègies, events i continguts on i off line. Però sigui com sigui, el que sembla evident és que el que cal treballar és -com ho ha estat sempre- el discurs, els intangibles, la percepció, el valor de marca. I això és, sobretot, comunicació i construcció de marca.

La publicitat es convertirà en contingut, el valors seran les dades, l’estratègia serà escollir una bona xarxa pel teu producte, la fidelització passarà per la cocreació o la coemoció amb l’usuari i a l’èxit s’arribarà per la via de l’ètica. No serà fàcil el canvi, especialment per les grans empreses.

Amb tot, el que sembla evident és que tot plegat aquest 2014 passarà per:

1- Major creació de continguts. Ja sabeu el que es diu: Content is the King.

2- Més continguts audiovisuals. Hi ha qui parla del micro-video d’entre 10 i 15 segons.

3- Integració mòbil. Tot el que es faci serà per poder ser consumit des d’un dispositiu mòbil.

4- La Social TV. No es tracgta de tenir internet a la televisió sinó de convertir la televisió en quelcom de consum social.

5- Segmentació i retargeting. I és que quin sentit té oferir un contingut, marca o producte a algú que no en té cap interès.

Un any de reptes i sobretot de canvis i novetats constants ja que el món digital avança a gran velocitat…. no diré a velocitat de la llum però sí, de la fibra òptica.

 

Anuncios

ferran adriaFerran Adrià va ser el convidat d’honor de l’acte de graduació dels 1.800 alumnes que van acabar el passat mes de juny els màsters i postgraus de l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra i la Barcelona School of Management. Un padrí d’excepció per a la promoció 2013, entre la quals m’hi trobo després d’haver acabat el Master de Direcció de Comunicació. Un auditori ple de gom a gom per escoltar al mestre dels mestres de la cuina, el gran xef mundial, la marca de més valor i més preuada de Catalunya i Espanya internacionalment.

Ferran Adrià ens va parlar, amb aquell to i aquella vocalització tan seua -i difícil d’entendre de vegades-, sobre els seus inicis al Bulli i sobre quina va ser per ell la clau del seu èxit: la recepta de la felicitat. Es tracta -va dir- de ser creatiu, creure amb allò que fas, treballar moltes hores, no rendir-se i tenir confiança, ser ambiciós però humil a la vegada, innovar sense por, sentir-se lliure sempre i, finalment, compartir el coneixement. Això es el que va venir ell a fer. Compartir coneixements amb un discurs entre il·lustre però desendreçat, irònic i/o seriós, improvitzat i mil vegades repetit, d’índole inclassificable… així és Ferran Adrià. Un geni o un xalat que assegura que el més important és ser feliç i que encara li resulta difícil compendre com un cuiner pot tenir més rellevància mediàtica que un científic. O perquè els periodistes s’interessen més pel Neymar que per l’investigador de la formiga vermella. ‘Que cadascú esculli els seus ingredients i elabori la seva recepta de la felicitat’, ens va aconsellar.

Així es mostra Ferran Adrià… d’una banda sorprès dels molts reconeixements del seu èxit però sense perdre oportunitat de seguir explotant la gallina dels ous d’ors: el Bulli. Ara convertit en el Bulli Cooking Progress: La Bulli Foundation, la Bullipèdia, el bullibooks, la bullifototeca, la fundació Alicia, la càtedra ferran adrià…

Avui Ferran Adrià cuina uns altres ingredients: comunicació, marca, tecnologia, marketing, coneixement, internet…  El seu repte ara és endreçar el coneixement culinari de manera creativa, fiable i eficient, però sobretot útil, usable i públic, perquè arribi a tothom. Amb la Bullipèdia com a plat estrella vol presentar una nova manera de degustar el coneixement i transmetre la informació a través d’ internet i les noves tecnologies. A mig camí entre Google y la web semàntica. Mireu:

‘Es pot fer des de Barcelona, clar que sí. No tot allò que és innovació i tecnologia ens ha d’arribar dels Estats Units’. Assegura que algunes coses, però, si que les hem d’aprendre dels americans. Com per exemple, la inversió en investigació per part del sector privat. Ell hi aposta fermament i encara li sobra temps per a conferències aquí, a Nova York i al Japó. Portades, entrevistes, televisions i aparicions a Masterchef. Meetings, reunions i preparar algun plat amb el seu germà al Tickets. I el cert és que ho explica tot d’aquella forma tan plana i natural que, de vegades fins i tot, t’oblides que al darrera hi ha un gran pla de marketing i comunicació.

Galeria d’Imatges

IDEC7 IDEC6 IDEC4  IDEC3 IDEC2 IDEC

IDEC5recull diplomes comunicacióIDEC1ferran adria

20130328-121345.jpg Si alguna cosa tenim en comú les persones, les marques, el petit comerciant o el gran empresari, els partits polítics, les institucions públiques i privades, museus, organitzacions…. és la necessitat de comunicar-nos, d’explicar qui som i el què fem, de crear una comunitat d’amics o persones amb afinitats comunes al nostre entorn, de conversar amb elles, d’identificar-nos amb uns valors o amb uns altres. De conversar.
I com ens comuniquem les persones? Quin ha estat des de sempre l’èxit de tota bona comunicació? Les històries. Les persones sempre hem utilitzat les històries per comunicar-nos, per parlar, per estar connectats els uns amb els altres. Però no es tracta només de tenir una bona història. Aquesta s’ha de saber explicar, difondre, i fer-la arribar al nostre públic, que avui ja no està només llegint diaris al bar o assegut al voltant de la televisió. La comunicació avui més que mai ha de ser transmedia, multicanal i el missatge ha de ser el propi de cada canal, adaptable, distribuïble i coherent. Però si encara no n’esteu convençuts, mireus aquest vídeo que explica molt clarament com funciona avui la comunicació, la viralitat dels continguts i la necessitat d’una estratègia integral per ser un cas d’èxit. Segur que ho enteneu.

paper-ipad-maite ruiz.jpg És cert. Les noves tecnologies i els nous formats digitals estan substituïnt el paper en pràcticament tot allò que abans ens era imprescindible. O si no, que els hi diguin als periodistes i els editors de diaris….

Es cert. Les noves tecnologies i els nous formats digitals han estat un gran avenç revolucionari que ens permet emmagatzemar en un petit espai, allò que abans ocupava grans prestatges. O si no, que els hi diguin als documentalistes…

Però en alguns casos, el paper -per sort- serà sempre ‘insusbtituïble‘.

 

 

Podeu veure el vídeo aquí: Prescindibles
 

Aquest curtmetratge de Joan Alvàrez Lladós ha estat presentat a l’11 edició del festival de curtmetratges Jameson Notodofilms. (On, sigui dit de passada, podeu veure gratuïtament una gran quantitat de curts i petites produccions de gran qualitat)

La barrera entre la publicitat tradicional i l’entreteniment amb campanyes transmedia, la interactivitat en línia, episodis de marca, iniciatives virals, formats de televisió o cinema s’ha convertit en la darrera obsessió dels departaments de marqueting i comunicació. Una publicitat de marca que genera continguts interessants i atractius per un públic cansat dels tradicionals anuncis a la ràdio i la televisió i que, gràcies a internet, consumeix només allò que vol, evitant de forma intel·ligent els mil i un formats publicitaris.

Produir el que el públic vol veure, siguin sèries, curtmetratges, viatges a l’estratosfera… garanteix el seu consum i, sigui de passada, el branding, la visibilitat de la marca, la notorietat enfront la resta i, el més esperat, el consum final. Si a més aconsegueixes conectar amb el públic i vincular els valors de marca al producte… segur que triomfes. Aquest festival de curtmetratges de Jameson nés un exemple. A tot això, us encoratjo a remirar-vos el vídeo i descobrir que darrera de les finestres del despaxt de l’empresa és possible, en un moment donat, veure-hi clarament el nom d’una altra marca: Casualitat? Product Placement? Patrocini? Ho deixo al vostre judici.
Per donar suport a aquest video i el seu autor, visiteu Prescindibles
 

marketing-maite ruiz-periodismeCert és que la publicitat sempre ha buscat els llocs més estratègics per obtenir el màxim de visibilitat, sigui en grans cartells, anuncis, patrocinis, enmig d’un programa o sèrie de televisió, cinemes, ràdios i darrerament en xarxes socials… Doncs bé, han estat els japonesos els que han estrenat una nova i privilegiada posició publicitària: amb una enganxina a sota les faldilles de joves que es comprometen a lluir cuixa amb publicitat inclosa almenys durant 8 hores al dia i a fer-ne difusió a través de les seves xarxes socials. N’hi ha qui pensa que és una excel·lent proposta de marketing intel·ligent, altres una disbauxada moda passatgera… qui sap… el que sembla imprescindible és tenir unes bones cames, d’aquestes que atrauen les mirades… o potser no.

Veurem si es queda en una moda japonesa o no… Per si de cas, no us deixeu enganyar si passejant veieu un peculiar tatuatge que sobresurt sota una atractiva faldilla o un short on podeu llegir clarament el nom d’una marca coneguda… és publicitat pura i dura.

mobil-maite ruiz Acaba de sortir del forn: el IV estudi sobre Xarxes Socials que elabora IAB (l’Associació que representa al sector de la publicitat en mitjans digitals) i Elogia (empresa dedicada al marketing i l’e-commerce) anualment per donar a conèixer quin ha estat el seguiment, tendències i canvis del darrer any a Espanya envers a l’ús de les xarxes socials per part dels usuaris. L’estudi presenta moltes dades però el que està clar és que el 2012 l’hem viscut tots una mica més pendents de les pantalles ja siguin telèfons, tablets o ordinadors… i en el 2013 -que tot just estrenem- sembla que la tendència a estar enganxats a les xarxes socials continuarà en alça.

La primera dada a tenir en compte és que el 79 per cent dels internautes són usuaris de Xarxes Socials. De quantes, us preguntareu? Doncs, de més d’una i de dues. La mitjana és de 2,6 per persona.

Facebook segueix essent la xarxa social per excelència (són usuaris pel 96 per cent dels internautes españols entre els 18 i 55 anys) pero Twitter ja està en el mateix nivell en quant a notorietat i tot i que registra menys usuaris, ha augmentat força en comparació al 2011 (del 34% al 46%). Per cert, tot un encert la creació per part de twitter del resum de l’any: 2012. El teu any a twitter que permetia a tots els usuaris descobrir com ha estat el seu any a twitter, amb una bona estadística sobre els missatges més retwitejats, quin han estat els twits d’or (de major rellevància), els de major difusió… una divertida manera de veure què has escrit i sobre què al llarg de l’any. Els que no l’hagueu provada, us la recomano.

Però seguint amb l’estudi sobre Xarxes Socials, dir-vos que LinkedIn continua guanyant terreny i tot apunta que seguirà creixent en el 2013, sobretot tenint en compte que ara permet també la creació de pàgines corporatives d’empresa a més de les personals. A més, cada cop més Linkedin està prenent relleu no sols com a xarxa de contactes professionals sinó també per cercar ofertes de llocs de treball o nous talents.

Pel que fa a Instagram i Pinterest, totes dues han viscut un fort creixement en aquest 2012 tot i que els nivells de penetració són força més baixos i, per tant, es presenten com a xarxes complementàries.

L’estudi evidencia també que el 56% de les persones que accedeixen a les Xarxes Socials ho fa ja per un dispositiu mòbil (smartphones o tablets). I que el 64% dels usuaris segueix o es fa fan d’una marca. El que més l’interessa en quant a continguts són: ofertes de feina (52%), beques (44%), promocions i ofertes (44%), informació sobre productes (34%), concursos (34%) i informació de contacte amb atenció al client (31%). O això diuen…

Sigui com sigui, sembla que el futur ens porta a estar més relacionats a la xarxa però, ep, no oblidem també que, de tant en tant, cal aixecar el cap de la pantalla i relacionar-nos també amb els del nostre entorn.

Que el Nadal és una època propícia per llençar videos publicitaris amb una estratègia clarament viral és evident i ho demostra la gran quantitat de propostes que dia a dia rebem i descobrim aquests dies a través de les xarxes i d’internet. Fins i tot se’n fan ressò els diaris, ràdios i televisions… Però no tots els videos aconsegueixen l’efecte viralitat de la mateixa manera: qualitat, enginy, originalitat, simpatia, humor, sexe, mimetismes, còpies burdes, gràcies sense gràcia…

Jo m’he permès el luxe de definir-ne tres com ‘el bueno, el feo i el malo’ d’acord amb els meus criteris personas. I us encoratjo a vosaltres a presentar-me les vostres propostes per aconseguir entre tots un bon recull que ens permeti divertir-nos aquests Nadals ja que auguro que encara ens queda molt per veure. Aquí van:

-EL BUENO. Camprofrio s’està especialitzant en oferir-nos uns vídeos emotius que aconsegueixen ràpidament ser TT i multicompartits a les xarxes i no només pel gran nombre de personalitats conegudes que hi participen sinó també pel missatge, el contingut i les formes. Un nou encert!

– EL FEO. És una de les applicacions mòbils més descarregades d’aquests Nadals: el Gancgam Santa Booth que et permet posar una foto de la teva cara i ballar el Gancgam Style a ritme de nadala. Disculpeu que jo no me l’hagi descarregat…

-EL MALO. Sense cap dubte, l’anunci de la Funerària López és el clar exemple del mal gust però tot i així ja compta amb més de 319.000 visites a You Tube. Sense comentaris.