Archivos de la categoría ‘Blogs’

periodisme-maiteruiz‘No em fio dels periodistes, ni dels mitjans, que tenen com a causa alguna cosa que no sigui el mateix exercici de l’ofici de periodista, que és el d’intentar explicar les coses tal com són’. La frase no és meva tot i que la subscric completament. Es de Francesc Domènech en l’article El periodisme ha perdut que us recomano llegir com a reflexió postelectoral. Es cert i estic d’acord que hi ha moltes causes que fan canviar l’hàbit de consum dels mitjans de comunicació però, segurament, el model de periodisme de molts mitjans no és el que esperen els ciutadans, farts ja de tanta tertúlia, de llegir continuament què diu un i què diu l’altre, d’acusacions sense fonaments entre polítics, d’opinions teledirigides, de tants copy-peguis… en definitiva, de molta palla i poca xixa. I per xixa em refereixo a informació, a cròniques personals, a temes d’investigació, a compromís individual i periodístic envers la veritat… en definitiva, a la vocació i l’ètica periodística que jo tant defenso.

Ahir precisament vaig assistir a la segona jornada Aercomparte celebrada a Barcelona, on es van fer interessants reflexions que us aniré relatant més endavant i amb més detall en aquest blog. Però ara vull ressaltar el debat que es va generar a la tarda envers periodistes versus bloguers després d’una taula rodona amb existosos blogueros com Xenia Alonso (barcelonette), Txaber Allué (elcocinerofiel) i Diego Pons (viajandocondiego) qui van explicar que el secret del seu èxit és escriure el que els hi agrada amb passió i amb ganes perquè si no t’ho passes bé fent un contingut, ningú no s’ho passarà bé consumint-lo. I una altra taula de periodistes amb Silvia Cobo (silviacobo.com), Jaime Estévez (Agora News), Aureli Vàzquez (BCNPress) i Guillem Sanz (APM) que van analitzar la relació del periodisme amb internet i les Xarxes Socials. I quina és aquesta relació? Doncs que els periodistes en un primer moment van menyspreuar les xarxes socials i titllaven als que les utilitzaven com a ‘frikis’. Després han vist els mitjans socials com una amenaça que se’ls emportava l’audiència i les persones. I ara, veient que no poden lluitar contra les xarxes, han començat a utilitzar-les. Personalment, penso que tot periodista ha de conèixer bé les eines socials, totes, per continuar fent el que fa: periodisme. Perquè twitter pot ser una important font d’informació, linkedin una gegant base de dades, facebook un gran espai d’opinió i you tube, el centre audiovisual dels fets. No es tracta d’emprar les xarxes socials com eines de marqueting de les nostres capçaleres sinó d’un lloc més on gratar per aconseguir informació i contar-la de la millor manera.

També penso que no tot bloguer és periodista i que s’ha d’anar amb compte especialment amb alguns bloguers que no es regeixen per cap codi ètic i accepten diners, regals, productes per recomanar-nos una marca. Atenció sempre amb els patrocinadors del blog. Però això no treu que els bloguers no ens aportin continguts interessants i de qualitat. Jo sóc fan de molts bloguers i m’hi considero també. I en aquests moments de crisi on les condicions no deixen que el periodista faci la seva feina com l’ha de fer (amb rigurositat, contrastant fonts, amb vocació de servei, narrant fets noticiables i actualitzables) i els blogs i les xarxes socials han democratitzat la informació i l’han fet universal i accessible, crec que hauríem de deixar de banda la gelosia i treballar tots junts per afavorir el dret a la informació. L’usuari haurà de valorar qui és més fiable, qui té més credibilitat, qui publica continguts més interessants i, per tant, qui tindrà més audiència, seguidors, lectors… digueu-li com vulgueu.

No és el canal el que ens ha de fer por sinó els continguts: com els creem, com els narrem, amb quins objectius i amb quin interès. Hi ha necessitat d’informació, el que canvia és la forma de fer-la arribar. Estem en un moment de definició, tant els mitjans convencionals que han de saber trobar el model definitiu de negoci com els nous mitjans digitals. Però jo avui em vull quedar amb la conclusió optimista amb que han tancat la jornada els d’AERCO: ‘Mai hi ha hagut tantes oportunitats per als professionals de la comunicació com ara’. Valent argument quan la crisi ha deixat ja més de 8.000 periodistes al carrer.

Periodista, bloguer, creador de continguts, Community Manager, Comunicador…. Només esperem que així sigui, que hi hagi futur per a tots, i que pel bé del ciutadà, la democràcia i la veritat, ho sigui sempre des de l’honestitat i la dignitat que aquesta professió (#periodigno) es mereix.

feina-xarxes socials-periodisme-maite ruizT’has plantejat mai la importància de les Xarxes Socials en el complicat procés de buscar feina? Creus que l’ús que fagis de les teves Xarxes Socials pot influir a l’hora de ser seleccionat per un lloc de treball?

Atenció! Avui us relataré un estudi d’AERCO, l’Associació Espanyola de Responsables de Comunitat, sobre la selecció de personal amb Xarxes Socials. I és que un 91% dels enquestats asseguren que utilitzen les Xarxes Socials per conèixer els seus candidats, la majoria després d’haver rebut la candidatura. I concretament utilitzen facebook en un 76%, twitter en un 53% i Linkedin en un 48%.

Però el sorprenent és que un 69% reconeix haver rebutjat un candidat després d’haver vist els seus continguts a les xarxes, especialment si comproven que han mentit envers a la seva titolació, experiència o competències o si posteja contingut o fotos inadequades, bebent o consumint drogues, fa comentaris negatius sobre la seva darrera feina o el seu cap o escriu frases discriminatòries o amb poc estil.

A la vegada, també reconeixen haver contractat persones pel que han vist d’ells o elles a les Xarxes Socials (68%), atents a la impressió positiva sobre la seva imatge i aptituds, el seus títols, la creativitat, les bones referències postejades per altres o el seu caràcter polifacètic.

Així que, si esteu buscant feina, vigileu l’ús que feu de les moltes i diferents Xarxes Socials existents! Perquè si del contingut en depèn, vigileu…

 

maite ruiz-periodismeHo ha aconseguit. Facebook ha assolit els 1.ooo milions d’usuaris. Una xifra espectacular. 1.000 milions de persones d’arreu del món connectades a través d’una mateixa xarxa social. 1.000 milions de persones pendents dels continguts del mur, amb capacitat per dir ‘me gusta’ o ‘no me gusta’, per compartir, per aprovar o reprovar, per expressar i generar continguts. Allò que fa uns anys ens podia semblar inimaginable, avui ja és una realitat.

I Mark Zuckerberg ho ha volgut agrair a tots els seus usuaris: els que hi són perquè volen i xalen, i els que hi són per necessitat, per que cal ser-hi… Ho ha fet amb un article al seu blog The things that Connect Us i un spot publicitari.

 

Però us imagineu aprofitar la força d’aquesta unió social per alguna cosa més que penjar fotos de festes amb amics o viatges, relatar estatus d’ànim, entusiasme o decepció, compartir videos musicals o humorístics o d’intentar promocionar ‘discretament’ una marca… Us imagineu aprofitar la força de 1.000 milions de persones per generar canvis socials, reformes cíviques, defensar drets humans… Doncs, això és Change.org, una organització que no té 1.000 milions d’ usuaris però que treballa per tal d’unir digitalment el màxim de persones en defensa d’una causa justa i humana. I per afavorir que qualsevol persona pugui impulsar una campanya per canviar quelcom que li sembli injust. El poder de les persones decidirà si ho és o no. I els governs o qui tingui el poder de modificar les coses, si volen escoltar la veu democràtica i social del poble o no.

Des de la seva creació, ha aconseguit moltes de les seves peticions -demandes i reclamacions-.  Només en nomenaré algunes: prohibició europea a les bombes de dispersió, penalització del govern surafricà de les anomenades  ‘violaciones correctives’ a les dones lesbianes, igualtat d’accés al registre civil espanyol als pares de bebés nascuts per gestació subrogada… I segueixen treballant cada dia, per un món més just. Una de les últimes demandes que fan és una policia identificable ja!

Tan de bo un dia vegi un spot publicitari de Change.org per celebrar que més de 1.000 milions d’usuaris formen part d’aquesta xarxa o per la seva victòria 1.000 milió.

reputació personal-maiteruizSaps que es diu de tu a internet? Que apareix si poses el teu nom a Google?

El 88 per cent dels usuaris utilitza els buscadors com a mitjà per trobar el que busca. També persones. Si estas buscant feina, sàpigues que avui en dia si una empresa vol contractar a algú, el primer que fa quan rep un curriculum és teclejar el nom d’aquesta persona a internet a veure què hi troba.

La proliferació de xarxes socials i la qualitat dels buscadors fa que sigui molt fàcil obtenir informació d’una persona. Facebook, twitter, tuenti, you tube, blogs, linkedin, serveis d’ocupació, treballs publicats, foros d’opinió, fotografies… tot plegat conforma el que se’n diu la teva marca o reputació personal. I en un moment amb un elevadíssim nombre de persones buscant feina i molt poques ofertes de treball és importantíssim tenir una bona imatge a internet i una bona reputació personal on line. Com fer-ho? Aquí van deu consells bàsics:

1- Decideix acuradament quins perfils socials vols tenir oberts i quins privats. Vigila, tot el que escrius o publiques a internet et condiciona. Bloqueja dades i utilitza la funció de privacitat per allò que sigui d’ús exclusivament personal. Escriu correctament i demostra les teues habilitats en escriptura i comunicació.

2- Bona imatge en el perfil. Una fotografia es tradueix en major visibilitat i confiança. Humanitza. Escull una bona imatge professional i descarta fotos compromeses o inapropiades, per exemple: de festes o borratxeres, provocatives o a la platja…

 2- Sigues selectiu. Fixa’t a qui acceptes a les teves xarxes socials com a amic, per allò de ‘dime con quien andas y te diré quien eres‘.

 3- Participa en foros i blogs d’opinió d’aquelles matèries que professionalment t’interessen. Demostra que ets actiu, que estas actualitzat i que aportes continguts interessants.

 4- Crea un blog i actualitza’l amb certa regularitat.

 5- Revisa constament la teva identitat digital. Llegeix que es diu de tu i contraresta els comentaris que siguin negatius.

6- Mostra part del teu món personal, els teus gustos i interessos. Els aspectes personals contrueixen les bases de les relacions.

 7- Coneix als teus seguidors i els seus interessos. Afavorirà la interactuació i la connexió de persones.

 8- Aporta valor. Proporciona continguts interessants més enllà de continguts personals. Continguts que aportin solucions, respostes o siguin d’interès. Ofereix enllaços, videos, articles d’interès, etc.

9- Demana recomanacions als teus companys, superiors o professors per donar més prestigi i credibilitat al teu curriculum.

 10- Donar a conèixer el teu perfil professional a totes les teves xarxes socials per donar-li visibilitat i perquè mai se sap d’on et pot sortir una bona oferta.

I no us penseu que no aparéixer a internet és positiu, sino tot el contrari. Penseu que avui les empreses utilitzen les xarxes socials com a mitjans per seleccionar professionals. La més majoritària és Linkedin, però també facebook i twitter.

xarxes social i appsQue de xarxes socials n’apareixen cada dia de noves i d’aplicacions mòbils encara més, ho sabem tots. Que unes tenen més èxit que d’altres, també. Que hi ha persones capaces de pensar amb la idea més estrambòtica i surrealista per veure si es converteixen en el pròxim Marc Zuckerberg, no ens extranya gens.

Les xarxes socials i les aplicacions mòbils han revolucionat el tranquil món d’internet i, sobretot, la nostra comunicació, el nostre temps de lleure i la manera de disfrutar-lo. I reconec que hi ha gent amb tot tipus d’idees (algunes de molt rares) i gent per a tot tipus de gustos. Això va de les xarxes socials i les apps més rares que he descobert….

Jesus Jump: és una game-app per I-phone i Android, molt addient pels que la Setmana Santa els ha generat curiositat envers el món de la religió cristiana. Es l’any 29 D.C. i Jesús necessita parlar amb Déu. Es un joc d’habilitat on hauràs d’ajudar a Jesuscrist a pujar al cel i trobar al totpoderós saltant de núvol en núvol, sobre plataformes flotants, gronxadors, etc. per fer-lo arribar al paradís.

Remcloud: és una xarxa social que et permet compartir amb els usuaris el teus somnis i especialment els malsons. D’aquesta manera connectes amb persones que tenen experiències similars i comparteixes fòbies, consells, interpretacions… Ah, es clar, hi ha comunitats que s’uneixen perquè sommien sempre amb el mateix famós, hi ha també tendències i modes en el món dels somnis…

Novoypedo: Es una app disponible de moment per a I-phone. Es tracta d’una mena d’alcoholímetre virtual que bufant pel micro del telèfon calcula (o això diuen) el teu nivell d’alcohol a la sang. El cert és que també han d’introduir les teves dades i del que has begut i, amb això, et dona una aproximació molt poc fiable. No us ho recomano per res més que riure una estona.

Hamsterster: Xarxa social per als que us agradin els hamsters. A mi, la veritat, em dóna ‘repelús’. Pretén ser una réplica del Catster o Dogster.

Pootracker: App mòbil per als més escatològics. Es tracta de anotar cada cop queet seus a la tassa i classificar les teves defecacions per quantitat (regular, diari, quants cops al dia, estrenyit…) i per tipus (diarrera, toba, dura, ideal…). L’aplicació t’oferirà estadístiques que et permetran conèixer més sobre tu mateix i fins i tot comparar-ho amb la base de dades d’usuaris. Vinga, no us alarmeu, que és salut!

Myfreeimplants: és una xarxa social i ben perillosa que posa en contacte persones (bé, només noies) que volen fer-se una operació de cirurgia estètica (bàsicament posar-se més pit), contribuients (bàsicament homes) que poden pagar i volen ajudar les noies a tenir el cos dels seus somnis i finalment cirurgians que realitzen l’operació i cobren per ella. Sense comentaris.

Cafemom: xarxa social adreçada a mares o ‘marujes’ que poden perdre el temps per discutir de temes, crear grups de suport, publicar fotos i fer amistats amb qui xafardejar. Vaja, com una espècie de peluquería online.

;

Us han agradat? Si vosaltres en coneixeu d’altres, us animo a enviar-me-les…jejeje

Divendres passat el Govern va aprovar l’avantprojecte de la Llei de Transparència. Ja tocava. Espanya era l’únic país europeu amb més d’un milió d’habitants que encara no disposava d’aquesta llei que obligarà al govern i institucions públiques a facilitar-nos informació a la qual, fins ara, no hi teniem accés o no quedava legalment clar si hi teniem dret. Per exemple, saber si una residència d’ancians ha estat sancionada, si un advocat està realment llicenciat o no, o un arquitecte… Saber no sols quant cobren els alcaldes i regidors del nostres ajuntaments sino la seva declaració de béns quan obtenen el càrrec i el renoven, per saber si s’enriqueixen o no amb la política… En definitiva, tota aquella informació que és pública i que tenen les nostres administracions però que ens era difícil aconseguir perquè és cert que de vegades ens trobem molts entrebancs a l’hora d’obtenir dades que generen les administracions o de la seva pròpia activitat.De ben segur, als periodistes també ens farà servei.

Per posa-nos-ho més fàcil, s’ha creat el web tuderechoasaber.es que té per objectiu ajudar als ciutadans a solicitar informació a les institucions públiques. El procediment és molt senzill: tu envies la pregunta, ells la trameten a l’administració pertinent i t’avisen quan obtenen la resposta. Atenció, perquè s’ha acabat el interactuar amb l’administració només quan ella ens ho demana, per exemple per participar en l’elaboració del PAM de Barcelona. Ara, hauran de respondre també a les nostres demandes de forma ben exhaustiva. I val a dir que aquesta web en tan sols tres dies ja ha rebut més de 8.000 visites, té 590 m’agrada al facebook i 465 seguidors a twitter. I això que acaba de començar. Dilluns vinent, 26 de març, es presenta a Madrid (Utopic US). I entre les demandes més destacades hi ha els llistat de proveedors impagats a diferents administracions, denuncies ciutadanes a cossos de seguretat de l’Estat, dades de taquilla de pel·lícules espanyoles, drets d’autor, entre d’altres. Arriba l’Administració 2.0 o és una utopia?

Cafè Starbuks-blog periodismeNo sóc fan dels seus cafès (tot i que m’ha tret d’algun ‘apuro’ durant algun viatge on el cafè és escàs per un addicta com jo (diguem-li Marroc, Jordània, Xina, Thailandia o Cambodja…), però reconec que la cadena Starbucks Corporation sap crear bons i atratius ambients no sols als seus establiments, sinó amb les seves campanyes publicitàries. Aquesta és la nova campanya animada de Starbucks, qui sempre sorprèn perque sap innovar, perquè ho fa excel·lentment bé tant a nivell de marketing offline com online. De moment la campanya és per a Irlanda i Anglaterra, confiem que arribi també aquí. Per cert, sabies que el nom Starbuck va ser inspirat per un personatge de la novel·la Moby Dick.

social media, xarxes, maite ruizHe de confessar que fins fa molt poc, la meva implicació a les xarxes socials es limitava a facebook, un nou mitjà de comunicació per amics que em facilitava el contacte amb el meu entorn més proper (geogràficament o no) i que em va permetre recuperar contactes de velles i llunyanes amistats. No, no he estat mai algú obssessionat a sumar amics i tinc companys que encara riuen quan els hi vaig explicar que tenia més sol·licituds no acceptades que amics al facebook. Deixeu-me que em justifiqui. No pretenia rebutjar ningú sinó donar-li al meu facebook un ús molt personal.

Actualment, no us podria dir a quantes xarxes socials pertanyo: facebook, twitter, linkedin, foursquare, instagram, google +, you tube, pinteresc, seriesly… i moltes altres. I quin ha estat el detonant? Per mi, sense cap dubte, l’smart phone per una banda i la tablet per l’altra. Si disposes d’un d’aquests dos dispositius mòbils, la usabilitat d’aquestes xarxes esdevé molt més fàcil, pràctic, útil i interessant. El canvi de model ha estat brutal. Hem passat d’estar connectats unes hores al dia (uns més que d’altres) a estar-ho permanentment. Hem passat a un món digital. I evidentment, això ha canviat les regles del joc.

La immediatesa aplicada a la practicitat que t’ofereixen algunes xarxes socials és sorprenent i útil; i m’atreveixo a dir que moltes persones que encara avui diuen que són una moda, un pal, un atac a la intimitat i que mai entraran a les xarxes, no trigaran massa a començar amb la primera, després la segona, la tercera i un llarg etc, etc. No hi ha marxa enrere. Es com quan va apareixer la telefonia mòbil. Va ser una revolució. Doncs això, l’internet mòbil també ho ha estat i tot just acaba de començar.

Per aquells a qui us atabala tot plegat, us deixo aqui un parell d’enllaços força interessants que us explicaran el perquès i les novetats de les Comunitats Socials:

1- RedesSociales.es

2- Social Media Bla, bla, bla

I no us atabaleu, que es tracta de divertir-se. I parlant de coses divertides, les xarxes socials donen per a molt… aquí us deixo la cançó ‘No te metas en mi facebook’.