‘Brots verds’ per a periodistes

Publicado: 22 agosto, 2013 en Comunicació corporativa, Periodisme, Xarxes socials
Etiquetas:, , ,

gràfic demanda periodistes

Sé que tal com va la professió i per la gran quantitat de col·legues que es troben en aquests moments sense feina o que els acaben d’acomiadar, aquest titular pot semblar ‘inoportú i fastiguejador’. Però sincerament, penso que els periodistes tenen i tindran una gran oportunitat de treball en el futur si bé no serà només en el camp de l’actualitat i els mitjans de comunicació tradicionals sinó en el món de la comunicació.

I ho dic jo que sempre he defensat (i ho segueixo fent) la gran diferència que hi ha entre tots dos costats de l’estreta línia roja que divideix el periodisme i la comunicació corporativa i d’empresa, com dues professions diferents que requereixen vocacions i motivacions diferents però que parteixen d’un mateix principi: el fer arribar el missatge de la manera més planera possible al públic corresponent.

Jo, de vocació inequívocament periodista en el sentit de servei social més estricte, reconec que aquesta entrega i vocació són la meva carta més preuada, el meu valor addicional al currículum, allò que em permet detectar i diferenciar el que pot interessar als mitjans i el què no, el que cal treballar mediàticament i el que cal destinar a altres camins comunicatius… I això no ho pot fer tothom si abans no ha conegut el treball als mitjans, les rutines dels periodistes, els interessos dels caps d’informatius…

I això, cada cop més, ho saben també els que es dediquen a la comunicació corporativa i d’empresa. Les habilitats de redacció, l’agilitat, la fluidesa a l’hora de fer un article, la manera de comunicar periodísticament és cada cop més demandada en aquest món que veuen que l’interès dels ciutadans passa pels continguts de valor (fet que escasseja, per cert) sigui a un diari o un web, un blog, el facebook o la publicitat. Continguts + estratègia és la fòrmula màgica matemàtica que un bon comunicador ha de dominar. Això sí, no pensem només amb la manera de fer del periodisme tradicional, no es tracta ja tan sols de buscar la informació, escriure o explicar bé un història… El món ha canviat i ara cal dominar la comunicació online, les funcions del Community Manager, el poder del SEO, la usabilitat i l’analítica web i també els principis del marketing. I això els que ens dediquem a la comunicació, no ho podem passar per alt.

Perquè això és el que fa que aparegui aquest gràfic que em fa tenir esperança en el futur i que denota ja una tendència, que arribarà també al nostre país. I és que malgrat la forta davallada dels mitjans convencionals i impressos, la demanda de periodistes des del juny de 2007 fins avui va en augment segons aquest quadre de Business Insider perquè no sé si el periodisme ha mort, però les habilitats dels periodistes estic convençuda que van a l’alça.

Anuncios
comentarios
  1. raimonsastre dice:

    Post interessant. Jo també he “canviat” de bàndol i em dedico a la Comunicació Corporativa, les Relacions Públiques i el Màrqueting. Estic molt d’acord amb tu en què les empreses haurien d’apostar per la Comunicació, ja que la igualtat entre els productes provoca que sigui el valor afegit de la marca el que fa triar el client. I és aquí on intervenim els experiodistes. Sabem què és noticiable i què no, què interessa d’un fet i què no… Ens és més fàcil entendre els companys periodistes perquè hem treballat durant molts anys en el sector. I si una empresa vol tenir presència als mitjans ha de posar un periodista a la seva vida.

    • maiteruiza dice:

      Totalment d’acord! I es que el periodista portà també el màrqueting dins seu, encara que sigui per ‘vendre’ un reportatge al seu cap. Les tècniques i la capacitat de visió són pràcticament les mateixes, no creus?

  2. oriol dice:

    No tinc clar fins a quin punt es pot tractar de periodistes els professionals de la comuniació que treballen en l’àmbit corporatiu, potser seria més correcte vincular-los al món de la publicitat. Els mètodes i les eines poden ser similars però els objectius no: el periodista actua amb criteri propi —almenys en l’ideal de la professió— mentre els ‘comunicacors’ són transmissors d’uns interessos corporatius. El gran problema és que, avui, en la major part de mitjans és fa difícil diferenciar uns i altres. Podrà haver-hi més feina, però l’ideal romàntic del periodisme fa temps que està agonitzant.

  3. emili dice:

    Una cosa pareguda et vaig comentar en un post. La vostra titulació actualment ja es diu ciències de la informació i la comunicació, amb la qual cosa, crec que sembla indicar que la sortida no és exclusivament els mitjans de comunicació.

    Si mireu aquest enllaç
    http://www.marketingdirecto.com/actualidad/tendencias/el-director-de-marketing-ha-muerto-por-que-y-como-resucitar-al-cadaver/

    veureu que la figura tradicional del director de marketing dins les empreses ha evolucionat i ara el perfil és més de comunicació de l’empresa i els productes. Aquí crec que tenen un bon paper els titulats especialitzats en informació i comunicacio. Potser quan s’estudia una carrera els professors, més enllà de transmetre els coneixements propis de cada matèria, no han sabut transmetre les potencialitats de la titulació. Quants enginyers industrials treballen realment disenyant màquines? Pocs. Però molts d’enginyers industrials han tingut sortides professionals dins del món de l’empresa.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s