Periodistes versus bloguers

Publicado: 28 noviembre, 2012 en Blogs, Internet, Periodisme, Xarxes socials
Etiquetas:, , ,

periodisme-maiteruiz‘No em fio dels periodistes, ni dels mitjans, que tenen com a causa alguna cosa que no sigui el mateix exercici de l’ofici de periodista, que és el d’intentar explicar les coses tal com són’. La frase no és meva tot i que la subscric completament. Es de Francesc Domènech en l’article El periodisme ha perdut que us recomano llegir com a reflexió postelectoral. Es cert i estic d’acord que hi ha moltes causes que fan canviar l’hàbit de consum dels mitjans de comunicació però, segurament, el model de periodisme de molts mitjans no és el que esperen els ciutadans, farts ja de tanta tertúlia, de llegir continuament què diu un i què diu l’altre, d’acusacions sense fonaments entre polítics, d’opinions teledirigides, de tants copy-peguis… en definitiva, de molta palla i poca xixa. I per xixa em refereixo a informació, a cròniques personals, a temes d’investigació, a compromís individual i periodístic envers la veritat… en definitiva, a la vocació i l’ètica periodística que jo tant defenso.

Ahir precisament vaig assistir a la segona jornada Aercomparte celebrada a Barcelona, on es van fer interessants reflexions que us aniré relatant més endavant i amb més detall en aquest blog. Però ara vull ressaltar el debat que es va generar a la tarda envers periodistes versus bloguers després d’una taula rodona amb existosos blogueros com Xenia Alonso (barcelonette), Txaber Allué (elcocinerofiel) i Diego Pons (viajandocondiego) qui van explicar que el secret del seu èxit és escriure el que els hi agrada amb passió i amb ganes perquè si no t’ho passes bé fent un contingut, ningú no s’ho passarà bé consumint-lo. I una altra taula de periodistes amb Silvia Cobo (silviacobo.com), Jaime Estévez (Agora News), Aureli Vàzquez (BCNPress) i Guillem Sanz (APM) que van analitzar la relació del periodisme amb internet i les Xarxes Socials. I quina és aquesta relació? Doncs que els periodistes en un primer moment van menyspreuar les xarxes socials i titllaven als que les utilitzaven com a ‘frikis’. Després han vist els mitjans socials com una amenaça que se’ls emportava l’audiència i les persones. I ara, veient que no poden lluitar contra les xarxes, han començat a utilitzar-les. Personalment, penso que tot periodista ha de conèixer bé les eines socials, totes, per continuar fent el que fa: periodisme. Perquè twitter pot ser una important font d’informació, linkedin una gegant base de dades, facebook un gran espai d’opinió i you tube, el centre audiovisual dels fets. No es tracta d’emprar les xarxes socials com eines de marqueting de les nostres capçaleres sinó d’un lloc més on gratar per aconseguir informació i contar-la de la millor manera.

També penso que no tot bloguer és periodista i que s’ha d’anar amb compte especialment amb alguns bloguers que no es regeixen per cap codi ètic i accepten diners, regals, productes per recomanar-nos una marca. Atenció sempre amb els patrocinadors del blog. Però això no treu que els bloguers no ens aportin continguts interessants i de qualitat. Jo sóc fan de molts bloguers i m’hi considero també. I en aquests moments de crisi on les condicions no deixen que el periodista faci la seva feina com l’ha de fer (amb rigurositat, contrastant fonts, amb vocació de servei, narrant fets noticiables i actualitzables) i els blogs i les xarxes socials han democratitzat la informació i l’han fet universal i accessible, crec que hauríem de deixar de banda la gelosia i treballar tots junts per afavorir el dret a la informació. L’usuari haurà de valorar qui és més fiable, qui té més credibilitat, qui publica continguts més interessants i, per tant, qui tindrà més audiència, seguidors, lectors… digueu-li com vulgueu.

No és el canal el que ens ha de fer por sinó els continguts: com els creem, com els narrem, amb quins objectius i amb quin interès. Hi ha necessitat d’informació, el que canvia és la forma de fer-la arribar. Estem en un moment de definició, tant els mitjans convencionals que han de saber trobar el model definitiu de negoci com els nous mitjans digitals. Però jo avui em vull quedar amb la conclusió optimista amb que han tancat la jornada els d’AERCO: ‘Mai hi ha hagut tantes oportunitats per als professionals de la comunicació com ara’. Valent argument quan la crisi ha deixat ja més de 8.000 periodistes al carrer.

Periodista, bloguer, creador de continguts, Community Manager, Comunicador…. Només esperem que així sigui, que hi hagi futur per a tots, i que pel bé del ciutadà, la democràcia i la veritat, ho sigui sempre des de l’honestitat i la dignitat que aquesta professió (#periodigno) es mereix.

Anuncios
comentarios
  1. Víctor Sorribes dice:

    Adaptar-se o morir. Gran síntesi del canvi de paradigma que vivim al periodisme, Maite.

    • maiteruiza dice:

      I tant! Es cert que les circumstàncies ho afavoreixen però avui en día i no només en el periodisme sino en tots els sectors, cal adaptar-se als nous temps, a la revolució tecnològica i no estancar-se. Així és el present i el futur que ens espera.

  2. josepmengu dice:

    És molt clar, em sembla, que són complementaris. És evident que el periodista, ni tan sols, poso per cas el periodista cultural, pot ser especialista en pintura románica, i si el més gran espcialista mundial en pintura romànica té un blog… Cau pel seu propi pes. És com si enlloc d´anar a classe a sentir un profesor d´història, seguim les classes en stremaing del major especialista mundial en cada una de les materies que formen aquell curs. És un futur no gaire llunyà…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s