Periodistes en peu de guerra…

Publicado: 6 junio, 2012 en Periodisme, Premsa Local
Etiquetas:, , , , ,

periodisme- maite ruizAvui més d’un centenar de periodistes s’han manifestat a la Plaça Sant Jaume en defensa dels mitjans de comunicació i del dret a la informació, i en contra de les retallades. L’acte estava organitzat pel Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), CCOO de Catalunya, la UGT de Catalunya i el Sindicat de la Imatge UPIFC, que han convocat els professionals dels mitjans de comunicació a mobilitzar-se per la greu situació que viu el sector de la comunicació i el periodisme. Els organitzadors han xifrat en 2.000 els llocs de treball que s’han reduït a Catalunya des de l’aparició de la crisi a les plantilles dels mitjans de comunicació i han llegit un manifest on han criticat que els mitjans públics, sobre tot CRTVE i les cadenes autonòmiques, per què ‘estan sent objecte d’un brutal assetjament per part dels operadors privats que han trobat la plena complicitat dels poders públics’. També han parlat dels mitjans locals tot dient que “hi ha ajuntaments que han decidit ignorar el crucial paper que juguen els mitjans locals en la cohesió i en la integració social als seus municipis i han tancat ràdios i televisions o les han reduït a la mínima expressió”.  Hi estic d’acord.

Que la crisi als mitjans de comunicació privats ha portat milers de treballadors a l’atur ja ho hem comentat i penso, sincerament que no és el més greu.  El que és greu és que, poc a poc i de manera sutil però imparable, s’està limitant el dret a la informació del ciutadà. S’està unificant el missatge, limitant l’opinió crítica i empobrint el coneixement social.

Però d’això ja n’hem parlat massa en aquest blog i avui vull girar la truita i veure la cara positiva de tot plegat. Per això us vull recomanar un llibre: Redacciones. La profesión va por dentro de Carlos Ulanovsky (Buenos Aires), una excel·lent descripció del què és ser periodista, de com sent, com creix i com viu un periodista. I de com, malgrat el format, les crisis o els interessos editorials, un periodista segueix sent un periodista. En definitiva, sentit comú i naturalitat… allò essencial en tot periodistal professional i vocacional. Us el recomano!

 

Anuncios
comentarios
  1. Emili Nieto dice:

    Llegint l’entrada no he pogut evitar pensar en la cançó de Manolo Garcia: “Donde estabas entonces, cuando tanto te necesité….”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s