El tsunami de la crisi arrassa el periodisme ebrenc

Publicado: 23 enero, 2012 en Articles, Periodisme, Premsa Local, Terres de l'Ebre
Etiquetas:, , ,

no als acomiadamentsEl periodisme de les Terres de l’Ebre està vivint possiblement els moments més crítics i baixos de la seua història. L’estructura construïda als anys noranta, amb una gran diversitat de mitjans de comunicació forts i ambiciosos que creixien al territori i contractaven periodistes professionals, trontolla avui en dia amb acomiadaments dia sí, dia també.
Es evident que la crisi està afectant molts sectors econòmics, i que les empreses dels mitjans de comunicació no en són alienes. Però la crisi, o l’excusa de la crisi, ha portat al gremi a veure com els llocs de treball es van reduint, les possibilitats d’exercir desapareixen i, en conseqüència, la informació i el dret a estar informat minva cada dia.
Evidentment, la situació de desmantellament és general a tot el país, però sí es cert que a les Terres de l’Ebre es posa en perill quelcom més. I és el tenir uns mitjans de comunicació locals forts i diversificats que garanteixin, d’una banda, la possibilitat d’estar ben informat del què passa, i de l’altra, que hi haurà un control de la cosa pública. Aquesta és la funció social del periodisme.
Per això, avui vull mostrar una targeta vermella ben gran a tots els mitjans de comunicació de les Terres de l’Ebre que han optat pels acomiadaments, els expedients de regulació i les reduccions de jornada com a fórmula per afrontar la crisi, una excusa en moltes ocasions que serveix per acomiadar periodistes professionals i amb una llarga trajectòria a les espatlles a canvi d’omplir continguts amb informació d’agència o contractar joves, de vegades sense experiència o fins i tot sense títol, tot oferint-los unes condicions precàries i debilitant una professió essencial que a casa nostra, vull recordar, ha estat testimoni, escriptora i de vegades co-responsable en els últims anys  d’esdeveniments tant importants com la lluita antitransvasament, el reconeixement territorial de les Terres de l’Ebre Catalunya amb el desplegament del Govern de la Generalitat, l’Administració, seguint-les totes les institucions i entitats. O l’aturada del Pla Hidrològic Nacional, la lluita contra Enron, el cementiri nuclear…. Per això avui, vull fer un reconeixement a aquells professionals que han patit a les Terres de l’Ebre els acomiadaments i lamentar que les redaccions es quedin buides, sense persones amb experiència i sense els valors deontològics de l’ofici. Aquí, i davant el mutisme al territori d’altres institucions i poders, un reconeixement merescut cap a:
Enric Algueró (ex treballador d’Ebre-Cadena SER), Sònia Castelló (ex treballadora d’Ebre-Cadena SER), Jesús Ferrando (ex treballador de L’Ebre), Sofia Cabanes (ex treballadora de L’Ebre), Núria Espelta (ex treballadora de L’Ebre), Gustau Moreno (ex treballador d’El Punt), Roser Royo (ex treballadora d’El Punt), Eduard Prats (ex treballador d’Ebre- Cadena SER), Cristina Fornós (ex treballadors de l’ACN), Joan Josep Carot (ex treballador de Diari de Tarragona), Rosa Garcia (ex treballadors de Teveon), Vicki Curto (ex treballadora de l’Ajuntament de Roquetes), Encarna Fernàndez (ex treballadors de Móra d’Ebre-Cadena Ser), Gabi Sanz (ex treballador de Mora d’Ebre-Cadena Ser) i, si m’ho permeten m’incloure a mi mateixa, Maite Ruiz, en aquesta llarga llista com a ex treballadora de Ràdio Tortosa. Si m’he deixat algú, disculpeu-me i, feu-m’ho saber. Malauradament, a més a més, sembla que el tsunami que arrassa el periodisme ebrenc encara no ha acabat… Anims als que quedeu i confiem amb la vostra feina.

I a vostès els hi pregunto: Creuen de veritat que, sense periodistes suficients als mitjans, rebran una informació veraç, plural, autèntica, de control i de qualitat?

Anuncios
comentarios
  1. Víctor Sorribes dice:

    I les Terres de l’Ebre perdran en projecció pública, encara que alguns es queixen, equivocadament, que els periodistes només treiem males notícies de les Terres de l’Ebre.

  2. Sonia Castelló dice:

    I si encara ens quedés el consol de pensar que la situació es podrà redreçar quan passi la maleïda crisi… Però difícilment es podran recuperar els llocs de treball que s’estan perdent. El periodisme ebrenc va viure una època daurada arran del transvasament però aquells temps ja estan ben morts i enterrats.

    • Emili Nieto dice:

      Lamento el que està passant amb els llocs de treball dels mitjans de comunicació a les Terres de l’Ebre. No sou l’únic sector afectat pels acomiadaments. Els sectors afectats són nombrosos: construcció, moble, automoció, mecànica i metall, comerç, Educació, Sanitat…. La pèrdua de capital humà al nostre territori és enorme. Els que no tornen de Barcelona. Ara, potser, els que hauran de tornar a Barcelona. Un lloc de treball per vosaltres i per tothom ha de ser l’objectiu de la nostra societat però no heu d’oblidar que en molts de sector, i en especial el vostre, el dels mitjans de comunicació, hi ha una ràpida evolució que us obligarà a adaptar-vos, a ser imaginatius, a cercar nous camps d’aplicació dels vostres coneixements. N’hi ha una cosa de què no parles en la teva entrada. Potser, com diuen els vells, “són figues d’un altre paner”, i es ser conscient de les fonts de finançament dels mitjans de comunicació. Els mitjans públics amb els pressupostos en regressió i en direcció cap a l’absència de publicitat. D’altra banda, competència ferotge per captar anunciants privats. Dels ajuts públics, prefereixo no parlar-ne. M’ho prohibeix el meu metge per raons de salut. Molts pensaven que la guerra no anava amb ells. I els ha arribat el front de guerra. Encara hi ha gent que pensa que la guerra no va amb ells. I per desgràcia, també els arribarà la seva hora. Entre tots vam fer castells que s’aguantàven en el fang. Els castells construïts en el fang, com els somnis de les migdiades, tenen data final. Et desitjo molta sort i et recomano serenor i plena utilització del teu enginy. Quan les coses van malament, és hora d’explorar nous camins.

  3. Emili Nieto dice:

    Per cert, en resposta a la teva pregunta, la informació veraç, de qualitat i plural no està tan sols relacionada amb el nombre de periodistes, sinó també amb les línies editorials, que més que línies són rectes.

    • maiteruiza dice:

      Recordo un temps que, a pesar de les línies editorials que s’han d’expresar en les pàgines d’opinió i l’editorial, els periodistes a l’hora de redactar notícies no tenien cap tipus de pressió. De fet, la nostra professió gaudeix d’un dret constitucional que s’anomena clausula de consciència que et garanteix el redactar amb independència pel bé de la funció social i professional del periodisme enfront dels interessos de l’empresa. Una altra cosa es que el professional avui no ho utilitzi, s’hagi oblidat de què existeix i que forma part de manera intrínseca de la nostra professió o que pensi, i això es el pitjor, que avui les regles del joc són unes altres. Potser per això, avui molts professional amb experiència estan a l’atur i els inexperts i els que accepten les ordres de l’amo estan treballant…

      • Emili Nieto dice:

        Has donat al clau. Ma d’obra barata i obedient. Els mitjans d’avui en dia són empreses i es comporten igual que es comporten totes les empreses amb l’objectiu de maximitzar el benefici. Llegir notícies que són notes de premsa no té massa sentit. Fer notícies on pesa en excés l’opinió i el prejudici de l’informador no és fer periodisme. Per conformar una bona postura sobre un tema un ha de moure fonts diverses. Tenir un mínimament correcte coneixement del món que ens envolta ens obliga a fer esforços… i ja es sap que vivim en un món on no és recompensa l’esforç.

  4. Ramon Roig dice:

    De veritat que em sap molt de greu.
    Sense aquestes persones i moltes com elles la veu de les TTEE no s’hauria sentit tan clar i tan lluny.
    Com planteja la Maite, dubto que sense aquests professionals, tan propers i coneixedors del territori la informació que ens arribi i surti d’aquí sigui prou “plural, autèntica, de control i de qualitat” (entre cometes perquè així ella mateixa ho diu).
    Un problema afegit pel nostre territori.

    Ànims a tots !!!!

    Ramon Roig
    (enviat a ebrencs)

    • maiteruiza dice:

      Gràcies Ramon, les teues paraules de suport les trasllado a tota la professió i estic convençuda que les Terres de l’Ebre pedran i molt en projecció, en pluralitat i en difusió. Tot i que estic convençuda que els que ho vivim, ho sentim i ho necessitem… trobarem nous canals de difusió per fer que el que passa al territori no quedi sota la catifa.

  5. […] aquesta crisi a les Terres de l’Ebre. Serà a les 12.00h. No us ho perdeu perquè sobre els múltiples acomiadaments que s’han produït al territori ja n’hem parlat però serà bo avaluar quin efectes està tenint al territori ara que ja hem […]

  6. […] El tsunami de la crisi arrassa el periodisme ebrenc. De Maite Ruiz, llegeix aquí […]

  7. […] poc més d’un any vaig escriure El tsunami de la crisi arrassa el periodisme ebrenc amb l’objectiu de posar de manifest i aixecar l’alerta de la delicada situació que […]

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s